Destacats

Presentació dels Cercles de Comparació Intermunicipal

Presentació de l’instrument que ha creat la Diputació de Barcelona per tal de mesurar, comparar i avaluar resultats per impulsar una millora dels serveis, mitjançant uns indicadors comuns. Els Cercles de Comparació Intermunicipal ajuden a fer un diagnòstic de la situació actual, revisar i marcar objectius, donar informació a l'hora de prendre decisions, millorar els estàndards de qualitat dels serveis, planificar i pressupostar serveis, així com a avaluar-ne la implementació.

See video
See video

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura

És evident que enguany aquest tema és més vigent que mai: des del 2011, la política d’aquest país s’ha vist transformada per les mobilitzacions ciutadanes, ja siguin les places, els carrers, els moviments socials o les noves formacions polítiques. En el replantejament de la gestió pública en general, la gestió de la cultura no ha quedat pas fora del debat, ans el contrari: ha estat i és un tema de discussió. Es plantegen models de gestió comunitària, es qüestionen pilars axiomàtics com els drets d’autor i es proposen altres relacions, actors i maneres de fer

See video
See video

Polítiques culturals per a un canvi d’època

Diàleg a càrrec de Berta Sureda, Comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i Jordi Sellas, Director General de Creació i Empreses Culturals de la Conselleria de Cultura de la generalitat de Catalunya, sobre el futur de les polítiques culturals.

See video
See video

Analitzem 36 anys de polítiques culturals locals

«Hem de dotar-nos d'una política cultural que faciliti la participació ciutadana i que vinculi l'educació a la cultura», va declarar ahir el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, a la inauguració de les jornades d'Interacció 15 que, fins divendres, us conviden a repensar les polítiques culturals locals, ja sigui de manera presencial al CERC i al CCCB, o bé a través d'aquesta comunitat virtual i les xarxes socials, amb l'etiqueta #Interacció15.

La crisi dels quaranta o quaranta anys de crisi?

Anàlisi de les polítiques culturals des del 1978 fins a l’actualitat,per aprofundir en les arrels de la gestió cultural en el nostre país i entendre’n els diferents períodes i maneres d’actuar. 

See video
See video

Xavier Antich: “Balanç de les polítiques culturals. Què hem guanyat i què hem perdut? “

Conferència inaugural d’Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

Benvinguda Institucional a càrrec de Juanjo Puigcorbé i Benaiges

Juanjo Puigcorbé i Benaiges, Diputat delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona inaugura les jornades d’Interacció 15: Repensant les polítiques culturals locals.

See video
See video

Jordi Colomer. New Game


<img data-cke-saved-src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" '="" width="420" height="316" alt="Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat">
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Jordi Colomer. L'art als carrers


<img data-cke-saved-src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" src="http://interaccio.diba.cat/media.diba.cat/diba/videos/interaccio/interaccio.jpg" '="" width="420" height="316" alt="Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat">
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Panorama històric de la política cultural a Catalunya

En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

Amb l’arribada de la democràcia  i la definició del nou mapa territorial i competencial, Catalunya va  recuperar les seves institucions i amb elles, la plena capacitat de governar-se en l’àmbit de la cultura. Gran part del teixit associatiu va passar a liderar projectes polítics a tot el territori. És un moment en que tot està per fer i tot és possible: hi ha un país per construir, i per tant, la necessitat de definir les polítiques i projectes a desenvolupar i  el model de governança del futur sistema cultural.