Destacats

Culture: the substructure for a Europan Common

Flanders Arts Institute

Què es el retorn de la inversió pública en cultura? Es tracta d’una qüestió que genera amplis debats. Amb l’objectiu de dotar-los de més consistència i  fonamentar-ne les discussions, una quinzena d’organitzacions intermèdies que operen en els sectors de la cultura a Flandes encarreguen aquest informe que és un resum d’una recerca més àmplia titulada ‘De waarde van cultuur’ (‘El valor de la cultura) on un equip de sociòlegs, filòsofs i acadèmics exposen els resultats d’una recerca sobre el valor, el significat i l’impacte de les arts i la cultura en les persones i en la societat.

Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Esta es la primera encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales realizada por el Observatorio Vasco de la Cultura (KEB-OVC). El objetivo principal es conocer, semestralmente, las percepciones que las empresas de las Artes e Industrias Culturales tienen entorno a la situación actual del negocio y sobre las expectativas a corto plazo.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. I/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 147.400 persones al primer trimestre del 2015, un 4,3% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,9% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 79.900 homes i 67.600 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 683.100 persones, un 3,0% més que fa un any, i representa el 3,9% del total de la població ocupada.

L’ecologia de la cultura

John Holden |  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur.

Museum Wellbeing Measures Toolkit

Linda J. Thomson, Helen J. Chatterjee ׀ Arts and Humanities Research Council  

El 'Museum Well-being Measures Toolkit' és un projecte per mesurar i avaluar l’impacte de les activitats que realitzen museus i galeries d’art en la salut i el benestar de la ciutadania. Es tracta d’una iniciativa desenvolupada per un ampli equip d’investigadors i acadèmics en col·laboració amb professionals de 32 museus de tot el Regne Unit.

Defensa de la institución

Judit Carrera | El País (Ed. Catalunya), 18 abril 2015

Estos días puede verse en los cines National Gallery un fascinante documental de Frederick Wiseman sobre el clásico museo de Londres. El filme narra el día a día de esta institución del siglo XIX a través de las reuniones estratégicas de su equipo directivo, el trabajo minucioso de sus restauradores, la vocación de su servicio educativo y el vínculo del museo con sus visitantes. Lo que podría ser una mera pieza para los amantes de la gestión cultural se acaba convirtiendo en una experiencia estética y política inolvidable, que demuestra la vida y el potencial utópico de esta institución centenaria.

Avaluació estratègica Model teòric i aplicació

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Manual sobre gestió i creativitat

Chris Bilton, Stephen Cummings ׀ Edward Elgar

S’ha repetit fins a la sacietat que els gestors culturals han de ser més creatius però, en canvi, s’ha escrit poc sobre el que significa exactament aquesta expressió i com es pot assolir. Així ho afirmen els autors en aquest manual on analitzen la recerca acadèmica recent sobre la gestió des d’un punt de vista creatiu. El llibre inclou tant reflexions teòriques com casos pràctics que il·lustren com els gestors culturals poden esdevenir més creatius des del punt de vista de la innovació, l’emprenedoria, el lideratge i l’organització. L’objectiu principal del llibre és proporcionar una aproximació estratègica més holística que abordi de manera conjunta els àmbits de la creativitat i la gestió.

Pressupost públic en cultura a Catalunya

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l’àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d’aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s’identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s’eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents.