Destacats

Llibre blanc per a ciutats creatives

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.

Contrastos globals de la participació ciutadana i cultural i el desenvolupament econòmic i social

Terry Nichols Clark (coord.) | Emerlad

Llibre que destaca la importància de les arts i la cultura i el seu possible impacte en la política i l’economia, proposa un nou marc d’anàlisi de la participació democràtica i del creixement econòmic i explora com aquests nous patrons funcionen a diferents països de tot el món. El nou marc proposat es basa en tradicions històriques procedents majoritàriament de les idees sobre la participació democràtica d’Alexis de Tocqueville i de les idees sobre les avantguardes i la innovació de Joseph Schumpeter i Jane Jacobs.

Monogràfic Arxius de Ciències Socials sobre "Elefants Blancs". Call for Papers

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Pla d'acció 2015 Agència Catalana de Patrimoni Cultural

Agència Catalana del Patrimoni Cultural  (ACdPC)

El Departament de Cultura impulsarà 548 accions al patrimoni cultural de Catalunya amb el que s'estima que s’aconseguirà un 8% més de visitants el 2015 respecte el 2014. En aquest primer trimestre de 2015, els equipaments gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultura han incrementat en un 7% els visitants. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és l’entitat pública encarregada de dur a terme aquestes 548 accions que s’articulen al voltant de quatre blocs estratègics: impuls del sector del Patrimoni Cultural Nacional a través de la promoció de les xarxes temàtiques dels museus nacionals i de les xarxes territorials de museus, increment de l’ús social del patrimoni, impuls de la conservació del patrimoni i la recerca, i increment dels recursos destinats al patrimoni cultura amb la cerca de noves vies de finançament.

L’impacte econòmic dels museus al Regne Unit

Arts Council of England

Segons aquest informe els museus tenen cada vegada més impacte en les economies locals i nacional del Regne Unit. I amb un suport continuat per part de les autoritats locals del DCMS (Department for Culture, Media & Sport) i d’altres patrocinadors privats, els museus poden jugar un paper cada vegada més important a l’economia i a les comunitats locals. Segons els resultats de l’informe, el sector dels museus genera £2,64 bilions d’ingressos, contribueix amb £1,45 bilions a l’economia nacional i dóna feina a 38.165 persones. Conformen el sector 2.635 organitzacions distribuïdes en 2.720 seus a tot el país.

El impacto de la publicidad y el marketing sobre el disfrute de los derechos culturales

Farida Shaheed ׀ Nacions Unides

En el presente informe, la relatora especial, Farida Shaheed,  sobre los derechos culturales analiza la repercusión que tienen las prácticas de publicidad comercial y comercialización para el disfrute de los derechos culturales, prestando especial atención a la libertad de pensamiento, opinión y expresión, la diversidad cultural y los estilos de vida, los derechos del niño en materia de educación y ocio, la libertad académica y artística y el derecho a participar en la vida cultura y a disfrutar de las artes.

En el análisis de las nuevas tendencias de estrategias de publicidad y comercialización, la relatora expresa su preocupación por la línea cada vez menos definida que separa la publicidad comercial de otros contenidos, especialmente en los ámbitos de la cultura y la educación.

Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. Onades I-II i III, 2014

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Qui mou els fils de la cultura francesa?

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Cultura visual i política pública: anem cap a una política visual?

Victor Bekkers, Rebecca Moody | Routledge

La imatge té una presència cada vegada més destacada a la societat contemporània per l’aparició de tecnologies visuals que faciliten la producció, distribució i consum d’imatges. Molts investigadors han analitzat l’emergència d’aquesta nova cultura visual a la societat actual però manca encara una anàlisi més profunda que vinculi la cultura i tecnologies visuals amb un nou estil de fer política. Aquest és el punt de partida d’aquest llibre que investiga com aquesta  nova cultura visual influeix en tot el cicle polític (establiment de les agendes, disseny de les estratègies, pressa de decisions i avaluació) i analitza conceptes generals com ara poder, contextualització o discurs.

El patrimoni cultural com a motor per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental

Horizon 2020 Expert Group on Cultural Heritage

Informe que estableix les bases de la nova agenda europea en matèria de recerca i innovació sobre patrimoni cultural. Presenta les conclusions del grup d’expert en patrimoni cultural de la Comissió Europea i incideix en el paper que pot jugar aquest patrimoni com a motor cap a un desenvolupament més intel·ligent, més inclusiu i més substancial. L’informe subratlla els objectius prioritaris d’aquesta agenda des del punt de vista econòmic, social i medi ambiental, presenta casos de bones pràctiques on el patrimoni ha jugat un paper clau en el desenvolupament sostenible i fa també una sèrie de recomanacions a partir de les lliçons apreses d’aquestes experiències.