Destacats

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Què és allò que mou a crear una obra artística? Qui determina que algú persona és un creador? Com conviu el creador amb la mercantilització de la seva obra? Quin és el paper de la creació dins de la gestió cultural? Quan s'intenta indagar dins de la dicotomia creador-gestor cultural les preguntes no paren de brollar, especialment si s'intenta posar el focus sobre la creació, la seva materialització i el seu paper dins de l'àmbit cultural: irremeiablement un s'acaba qüestionant qui és i què fa un creador, qui és i què fa un gestor i que aporten ambdues figures a la societat. Es molt probable que no aconseguim treure mai conclusions definitives però plantejar preguntes al voltant d'aquest univers ens permet reflexionar sobre àmbits com el de l'agenda cultural (qui la marca?) i la capacitat de l'art com a transmissor d'idees i com a part indispensable per la supervivència d'aquest tot que és la cultura 1 i la identitat pròpia

Anuari SGAE 2015 de les arts escèniques, musicals i audiovisuals: canvi de tendència?

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).
 

El tercer sector cultural català: principals característiques i el seu impacte econòmic (2013)

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.

La crisi dels 40. Una aproximació a les recents polítiques culturals locals a Catalunya

La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini.

Montserrat Roig

David Bowie- Space OddityLa gent, el poble, els veïns volien viure plenament la Festa, la cultura perduda, la plaça com espai ben viu on passa la vida, la festa, la cultura; volien veure com els fills i néts aprenien música, art, a escriure, a llegir, a explicar-se. Després de 40 anys de dictadura i repressió cultural volien un futur amb pessics de passat i la memòria no resolta de la seva joventut.

En aquells primers intensos i fugissers anys moltes iniciatives naixien i es desfeien. Mil iniciatives culturals, d’una gran diversitat, sorgien arreu. Catalunya era molt diferent a la Catalunya d’abans de la guerra del 1936. A Catalunya hi havia diferents expressions culturals, de folklore, i molta gent sense nocions sobre què rebre, sobre què interessar-se. Existia una certa elit cultural, i un cert poble assedegat però en cap cas la majoria de la població estava preparada per rebre tot el que li vam començar a ofertar.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2015

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 150.600 persones al tercer trimestre del 2015, un 6,6% menys que al mateix trimestre del 2014, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 4,8% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 83.500 homes i 67.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 702.600 persones, un 3,4% més que fa un any, i representa el 3,9% del total de la població ocupada.

Informe PROTECTURI. Patrimoni cultural i impacte econòmic a l’estat espanyol 2009-2013

Asociación PROTECTURI

En aquest informe es destaquen algunes de les dades més rellevants en matèria de protecció patrimoni cultural i l’impacte econòmic del sector a l’estat espanyol durant el període 2009-2013. A destacar:

  • Només en el període 2009-2012, la inversió pública en matèria de patrimoni cultural cau un 43% (un 47% si es té en compte la inversió des de les comunitats autònomes).

Cultures de Qualsevol: la democratització cultural en la crisi neoliberal espanyola

Luis Moreno-Caballud | Modern Languages Open, 2015: July 8

En aquest llibre, de recomanable lectura per seguir juntament amb els articles sobre gestió comunitària d’Interacció 15, s’analitza el sorgiment de les cultures col·laboratives i no-jerarquitzades sorgides amb l’esclat de la crisi econòmica de l’estatal espanyol de 2008.

Des de les protestes contra l’anomenada Llei Sinde fins al moviment 15M, aquestes Cultures de Qualsevol, alimentades per moviments socials de base i de les xarxes socials digitals, desafien la cultura tradicional jeràrquica i neoliberal d’unes institucions que veuen els han portat a la precarització.

Mapa d’Equipaments Culturals de Catalunya

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

Gestió comunitària. Qüestions prèvies

Un seguit de circumstàncies d’origen divers han fet que en els darrers mesos bufin vents favorables a l’impuls de polítiques culturals que posen l’accent en la gestió comunitària i la perspectiva social dels seus continguts. La puixança de forces polítiques que fan bandera d’aquest model, el seu accés al govern de diversos municipis (Barcelona i Badalona al capdavant) i el seu pes creixent en els espais de debat a nivell nacional obren perspectives gairebé inèdites en aquest àmbit. Cal tenir en compte, a més, que aquestes forces basen bona part del seu predicament social en moviments o col·lectius de base que en molts casos han dut a terme (o ho han intentat) experiències d’aquestes característiques, de manera que tenen a l’abast referents incipients, però ben reals.

Quin és el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural?

Octubre de 1913. Henry Ford obre la primera cadena de muntatge a Detroit (EUA). Immediatament, es posa de relleu el que de manera gairebé unànime va ser reconegut com un signe del progrés: no pas la velocitat que permeten, sinó que els automòbils deixen de ser un objecte de luxe. I és que, amb aquesta nova forma de producció, es redueix el temps de fabricació, els costos i, evidentment, el preu. L’any 1908, Ford ha tret 18.000 unitats. Però el 1914, quan esclata la guerra, ja són 300.000. Acaba de començar el capitalisme fordista i, amb ell, la seva característica expansió del mercat i, al mateix temps, de manera simultània, amb la intervenció d’altres factors, la cultura de masses.