Destacats

El valor educatiu dels museus en la societat actual

Network of European Museum Organisations (NEMO)

Document que recull les aportacions a la última conferència anual de la xarxa de museus NEMO. Les ponències conviden a revisar el concepte de valor educatiu dels museus i remarquen el gran potencial i el paper crucial de les institucions museístiques com a entorns d’aprenentatge per formar ciutadans més responsables i contribuir a una societat més inclusiva i informada.

Tuit de la setmana

Hablar en la misma frase de #arqueología #cultura y #turismo me altera un poco. El patrimonio es un recurso sobre todo social @Mariarondillera

Sociologia de l’Art i la Cultura

Laurie Hanquinet, Mike Savage (eds) | Routledge

Aquest manual aporta més d’una trentena de capítols on s’ofereix una visió àmplia i global de la Sociologia de l'Art i la Cultura, posant especial èmfasi en les arts visuals, la literatura, la música i la cultura digital.

Amb contribucions d’autors d’arreu, el volum s’estructura en tres parts: ‘Bourdieu’s Legacy and New Perspectives for the Sociology of Art and Culture, ‘The Fabric of Aesthetics’, i ‘The Complexity of Cultural Classifications’.

Avaluació estratègica. Filmoteca de Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El CoNCA, en virtut de les seves competències, ha portat a terme l’avaluació estratègica de la Filmoteca de Catalunya i les seves activitats durant els exercicis 2012, 2013 i 2014. De l’estudi i anàlisi metodològic de les dades obtingudes es poden destacar els següents aspectes d’interès:

El diagnóstico de la crisis de la cultura en España: del recorte público a la crisis sistémica

Arturo Rubio ArosteguiJoaquim Rius Ulldemolins | Arte, Individuo y Sociedad, Vol. 28, No 1, p. 41-57

Resumen  |  Desde su invención en los años cincuenta, la política cultural ha sido objeto de análisis y reflexión por parte de las ciencias sociales. No obstante, en España presenta una serie de características diferenciadoras frente a las democracias occidentales europeas como consecuencia del periodo franquista. Con la recuperación de la democracia España adquiere el paradigma dominante de una política cultural democrática basada en la libertad, el pluralismo y el derecho a la cultura. Sin embargo, tras décadas de gobiernos democráticos el diagnóstico de la política cultural en España presenta rasgos de crisis sistémica, además de los efectos de la crisis global financiera de inicios del siglo XXI.

Tuit de la setmana

"Sin cultura, no hay posibilidad de innovación digital" @pilargonzalo @StellaStellae

Política cultura, fi de trajecte o nova estació?

Françoise Benhamou | La Documentation Française

Breu assaig sobre el futur de les polítiques culturals. L’objectiu de l’autora, especialista en economia de la cultura, és estimular la reflexió i assenyalar, a grans trets, els principals reptes i les grans paradoxes que cal tenir en compte a l’hora plantejar qualsevol debat sobre el futur de la invenció pública en matèria de cultura. Benhamou reconeix la tasca feta durant les últimes dècades però convida a fer replantejaments valents a l’hora de redefinir les estructures i les institucions culturals públiques. L’autora parteix de la realitat francesa però les seves argumentacions assoleixen validesa i interès a escala europea. 

La difusión preventiva del patrimonio cultural

Santos M. Mateos Rusillo, Guillem Marca Francés, Oreste Attardi Colina | Trea

Manual que explica com aplicar la difusió preventiva, una estratègia de comunicació que vol establir un diàleg positiu amb els visitants per tal d’aconseguir un impacte i la seva posterior reacció en el moment d’interactuar amb els béns culturals que visiten. L’objectiu és persuadir els visitants perquè coneguin i actuïn d’una manera determinada per tal d’assegurar la pervivència dels recursos patrimonials a la vegada que els permeti gaudir plenament d’aquest béns.

Laboratorios ciudadanos de producción, investigación y difusión de proyectos culturales

 TELOS número 103 - Febrero - Mayo 2016

El Dossier central 103 de ‘Telos’aborda un terreno tan en boga -en España e internacionalmente- como escasamente investigado y en el que se acumulan más los discursos políticos y tecnológicos que las evidencias y las mejores prácticas empíricas: el de los entornos tecnológicos creativos. En una rápida evolución desde su aparición, objeto de denominaciones múltiples (como tecnopolos culturales, ciudades de la imagen, medialabs, hubs, etc.), las prácticas colaborativas en red han ampliado notablemente sus fronteras, combinando espacios físicos con otros virtuales y relacionales que a veces se articulan entre sí.