Destacats

Xarxes culturals per al patrimoni migratori i el diàleg intercultural a Europa

Perla Innocenti | Ashgate

Aquest llibre presenta els resultats d’una investigació sobre xarxes culturals que donen suport a la preservació i difusió del patrimoni migratori i fomenten el diàleg intercultural a Europa. L’estudi mostra el potencial d'aquestes xarxes per definir pràctiques, polítiques i orientacions innovadores per fer front als reptes i oportunitats de la globalització i construir una Europa més inclusiva en una època de gran mobilitat migratòria. El treball explora diverses tipologies de xarxes i partenariats en matèria d’estudis, gestió i recerca en patrimoni cultural, antropologia, sociologia, biblioteques i ciències de la informació.

L'ABC de les polítiques culturals en entorns rurals

 Jean Lafond-Grellety et M Laurent Mazurier | Le Cadre territorial

Aquest manual escrit pels consultors Grellety i Mazurier, suposa la revisió del que ja van escriure l’any 2007, «Les politiques culturelles en milieu rural. Méthodologies et bonnes pratiques» i descriu el món de les polítiques culturals (institucionals o no) en l’àmbit rural a França, n’identifica els principals actors -que amb la reforma administrativa del 2010 han augmentat- i n’analitza les metodologies de treball. L’obra pretén donar resposta a algunes de les preguntes que recurrentment se’ns presenten quan estudiem aquest camp: Què són les polítiques culturals? Quina és la línia de demarcació que separa una intervenció cultural i una social en l’àmbit rural? Existeixen les polítiques culturals en entorns rurals? Si n’hi ha, quants tipus podem distingir? Què les diferencia de les urbanes? Com es poden adaptar les polítiques culturals a l’àmbit rural en un context on les comunicacions i el transport l’apropen més al fet urbà?.

Cultures de l’imaginari: un recurs inexplotat al servei del desenvolupament local

François Vanhille | L’Harmattan

Investigació que analitza el paper que poden jugar les anomenades cultures de l’imaginari en el desenvolupament local. L’estudi contempla un ampli ventall de pràctiques: jocs de simulació, d’estratègia, de rol, de guerra, de societat, jocs tradicionals; esdeveniments i festivals relacionats amb els videojocs o amb la literatura fantàstica, el còmic, el manga o la ciència ficció; així com recreacions històriques i activitats relacionades amb el ‘cosplay’ (disfressar-se d’un personatge de ficció), entre d’altres. L’estudi fa també algunes propostes perquè les administracions locals puguin oferir un marc adequat per millorar el valor cultural d’aquestes pràctiques.

Tuit de la setmana

Sistema de recompte de visitants. @Ipatrimoni  #JornadaOPPCC @santosMMateos

El paper de la Unió Europea en la governança cultural

Evangelia Psychogiopoulou (ed.) | Palgrave

Llibre que analitza les polítiques i accions de la Unió Europea per a la protecció i promoció de la diversitat cultural a Europa. Inclou un recull de contribucions acadèmiques que estudien qüestions clau relatives a les polítiques, legislacions i accions en matèria de cultura de la UE. S’hi analitzen debilitats i fortaleses, mecanismes i instruments emprats, objectius que es persegueixen i com s’afronten els grans reptes actuals: crisi econòmica, globalització, revolució digital i canvis en els models de producció, distribució i consum cultural. L’objectiu del llibre és proporcionar una visió panoràmica de la contribució de la UE a la governança cultural.

Cultura als micropobles

 Toni Lloret Grau i Marina Berenguer Cabado, Regidora de Cultura, Turisme i Comunicació

El mateix fet d'encarregar una reflexió escrita -aquesta- sobre la cultura en els pobles rurals, podria interpretar-se implícitament com a una manera d'acceptar que hi ha dues menes de cultures, una en zones rurals i una altra en zones urbanes. I si fos així, hauríem d'anar necessàriament a l'etimologia del mot 'cultura' per adonar-nos que, precisament deriva del llatí 'colere', és a dir, cultivar o conrear. Per tant, si fóssim estrictes en les interpretacions, hauríem d'acceptar que la cultura és un terme que neix i evoluciona a partir del medi rural.

Análisis de la cadena de valor y propuestas de política cultural

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas. 

Com es poden explicar els diferents graus d’implicació municipal en les polítiques culturals?

Mariette Sibertin-Blanc | Géocarrefour 

Aquest article analitza a partir d’una trentena de converses mantingudes amb tècnics de cultura i actors del sector de les polítiques culturals a petits municipis francesos. El punt de partida de l’autora és que tot i la diversitat que es troba dins de l’univers dels petits municipis francesos, (de 3.000 a 20.000 habitants) es possible reconèixer-hi la dinàmica nacional de metropolitització i les mutacions econòmiques que la caracteritzen.

Les polítiques culturals no tenen un paper protagonista dins l’acció pública dels petits municipis, tot i que s’han beneficiat d’un cert reconeixement simbòlic amb les recents reformes descentralitzadores, com la creació de les comunitats d’aglomeració[1]o dels “Pays”[2], però no han estat protagonistes d’aquestes noves formes de cooperació interadministrativa.

Els municipis petits

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

La cultura, eix d’integració i orgull per a un micropoble. L’exemple de Vallfogona de Ripollès

De vegades passejant per Ripoll, quan algú sap que ets de Vallfogona et diuen “Oh! Ja us hem vist per la tele. És ben bé que tot i ser un poble petit feu moltes coses”. I la veritat, és que t’engreixes un quilo.  


Massa sovint per als ciutadans de municipis mitjans i grans, la realitat dels micropobles s’assimila a poca gent, escassos recursos i nul·la vitalitat. Certament hi ha mancances respecte als nuclis de població gran però quan quelcom es percep com a necessitat, acostuma a sorgir un esperit de lluita i reivindicació que sol acabar en poder disposar d’alguna manera del servei o la prestació que cal, això sí, moltes vegades més cara.