Destacats

Població ocupada en el sector cultural. EPA. II/2016

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 149,3 milers de persones en el segon trimestre del 2016, xifra que es tradueix en una variació interanual del 0,5%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 14 % en el cas dels homes i un descens del 15,6 % en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada baixa un 1,6% i la no assalariada puja un 4,2%. El sector cultural aplega el 4,7% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 2,6% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,8%.

La construcció social de l’experiència d’oci cultural

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.  

Micropobles

Ramon Folch, Socioecòleg. Director general d'ERF | El Periódico, 7 de maig de 2016

Una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 persones censades.

La població tendeix a concentrar-se en les poblacions grans o mitjanes. Quasi la meitat de la població mundial viu a les grans ciutats. Catalunya no és una excepció. Però aquest fet coexisteix amb un altre fenomen: una tercera part dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants. En efecte, dels 948 municipis catalans, 327 no arriben al mig miler de persones censades. I si considerem, no els municipis, sinó els nuclis de població, aquest modest estoc demogràfic encara és més baix, perquè molts d'aquests municipis tenen la població distribuïda en dos o tres nuclis o bé directament disseminada en masos o petits veïnats. La Catalunya de les ciutats, doncs, coexisteix amb la dels petits pobles amb menys de 500 habitants, o micropobles com ara se'ls anomena. 

Iniciatives d’emprenedoria social i transformadora en l’economia de l’experiència

Britta Timm Knudsen, Dorthe Refslund Christensen, Per Blenker (eds.) | Routledge

Llibre interessant que analitza l’impacte de l’emprenedoria des d’un punt de vista més social i cultural que econòmic. Els autors, acadèmics europeus coordinats per un grup d’investigadors de la universitat danesa d’Aarhus, entenen l’emprenedoria com un fenomen que va més enllà del profit econòmic i que s’estén cap a la recerca del potencial individual i l’apoderament ciutadà. L’objectiu del llibre és investigar estratègies i pràctiques transformadores que generin oportunitats i valor social. S’hi explora un ampli ventall d’iniciatives ciutadanes individuals, col·lectives i cooperatives que sota el paraigües de l’emprenedoria, la participació, la innovació i l’activisme, busquen que els ciutadans assoleixin tot el seu potencial. Les anàlisis es realitzen més des del punt de vista de ciutadans apoderats que des de la perspectiva de productors i consumidors.

Circ, educació i transformació social : el projecte pedagògic de l'Ateneu Popular 9Barris

Bidó de Nou Barris, Art Social | Antonio Alcántara Alcántara (coord.)

L'Ateneu Popular 9 Barris és un referent de la gestió comunitària, una manera de fer que s’està posant al centre del debat sobre polítiques culturals. També és una realitat palpable de cultura compartida, compromesa i que arrela i creix al territori on s’inscriu. Un exemple ben clar d’això és el treball al voltant del circ que s’hi ha desenvolupat al llarg dels 40 anys d’existència de l’espai.

Els instituts de cultura nacionals i la política exterior europea

Yolanda Smits, Clémentine Daubeuf, Philippe Kern | KEA European Affairs

Estudi que analitza el paper que poden jugar els instituts de cultura nacionals en la nova estratègia europea per a la cultura en les relacions exteriors de la Unió Europea. L’informe descriu la missió, estructura, recursos i models de gestió dels diversos instituts de cultura dels estats membres, l’Institut Cervantes en el cas espanyol. L’objectiu dels autors és determinar la dimensió europea de les activitats que realitzen aquestes institucions nacionals i quan les seves accions poden donar suport a les relacions de la UE amb països tercers. L’estudi fa una sèrie de recomanacions polítiques i propostes de millora per una cooperació més eficaç entre els instituts de cultura nacionals i els organismes europeus per tal de potenciar la visibilitat de les accions exteriors de la UE.

Narratives sobre cultura i sostenibilitat rural

Mari Kivitalo ; Kaisu Kumpulainen;  Katriina Soini. "Exploring culture and sustainability in rural Findland". A «Cultural sustainability and regional development: theories and practices of territorialization». London. Routledge, 2016. p. 94-107


Aquest és el tercer volum d’una sèrie de quatre monografies[1] produïda en el marc del projecte europeu ‘Investigating Culture Sustainabilty, l’objectiu del qual era posar en relleu la recerca europea per tal de proporcionar als responsables polítics instruments per a la integració de la cultura com un element clau del desenvolupament sostenible.

El punt de partida és el de molts estudis d’aquest camp: canvis accelerats a les àrees rurals europees, caiguda de la població, desaparició de certs estils i modes de vida i introducció de noves maneres de viure que suposen un repte per les estructures socioeconòmiques de les àrees rurals, que en general, es caracteritzen per ser territoris amb una relació especial amb la natura.

El sector cultural associatiu a la comarca del Gironès

Carme Baqué ; Gemma Carbó ; Marc Francesch | Òmnium GironèsCàtedra UNESCO de Polítiques Culturals 

Partint d’unes premises teòriques, aquest estudi ha permès detectar unes necessitats a nivell legal, professional i en relació amb l’administració pública que impedeixen a les entitats explorar tots els camps on podrien explotar el seu potencial cultural i participatiu. Així, es posa de manifest que tant les associacions com l’Administració pública han de reconèixer el paper estratègic que juguen aquestes entitats culturals dins el món de la cultura, en comptes de contemplar-les com actors complementaris.

El patrimoni i la (re)construcció del passat i del futur

Horacio Capel | Ediciones del Serbal

Tot elaborant un recorregut històric des del segle XIX fins l’actualitat, aquest llibre tracta d’explicar com el patrimoni i els diversos elements vinculats a ell ajuden a (re)construir una visió del passat i del futur de les societats. Què se selecciona i com es protegeix el patrimoni esdevenen fonamentals.

La cartografia cultural una eina de investigació i participació

Nancy Duxbury, W.F. Garrett-Petts, David MacLennan (eds.) | Routledge

Llibre que introdueix el concepte de mapatge o cartografia cultural i presenta una sèrie de perspectives interdisciplinàries i estudis de cas a escala local, regional, nacional i internacional. L’obra concep la cartografia cultural com un instrument d’investigació i una eina metodològica per a la planificació urbana, la sostenibilitat cultural i el desenvolupament comunitari i presenta formules innovadores que promouen la intervenció artística i la participació ciutadana en aquests processos. Es tracta de fer visibles històries, pràctiques, relacions, espais memòries i rituals locals i convertir-los en significatius. Cal també saber abordar els problemes derivats d’implicar artistes, creadors i públics en les diverses fases d’investigació, recollida i interpretació de dades i presentació de resultats. I el llibre proporciona algunes idees per fer-ho.