Destacats

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco

L’Institut d’Estadística de la Unesco  ha publicat, dins el seu Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis per mesurar la participació cultural de la ciutadania i l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països. Recopilen la literatura i la documentació publicada sobre el tema, presenten les principals tendències i analitzen exemples pràctics dels països que consideren han desenvolupat les metodologies de mesura més interessants.

Gestió de les Arts Escèniques

Us presentem dues guies de referència imprescindibles per a la feina diària de programadors i responsables d’organismes i equipaments públics, responsables de polítiques escèniques de les diferents administracions, i per a qualsevol professional que treballi en el sector de les arts escèniques.

La primera és la 'Guía legal y financiera de las artes escénicas en España', editada per l’ Instituto Autor de la SGAE i elaborada per Jaume Colomer, consultor especialitzat en arts escèniques, investigador i docent. L’objectiu és orientar sobre el marc legal i financer de les arts escèniques.

Inclou els apartats següents: una anàlisi de l’evolució històrica, situació actual i reptes de futur del sector; una explicació del marc jurídic amb una recopilació de la les principals lleis i normes vigents a escala internacional, estatal i autonòmica; una relació dels models i fonts de finançament atorgades des dels diferents nivells administratius, així com una explicació de les fórmules de finançament (s’hi inclouen tant les fórmules tradicionals com d’altres emergents o desconegudes en el nostre entorn); finalment, una recopilació de les principals ajudes públiques tant autonòmiques com estatals (subvencions, ajudes reintegrables, premis i beques) i dels programes europeus i internacionals.

Apunts #8

De territoris i ateneus compartint disciplines.Carme Rodriguez Torns. Carmemix

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of the Small-Scale Visual Arts Sector

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Informes d'Eunamus (European National Museus)

Eunamus (European National Museus)  és un projecte de la Comissió Europea i una plataforma d’investigació i recerca acadèmica que té per objectiu proporcionar coneixements, reflexions i experiències sobre les trajectòries històriques, la situació actual i els reptes de futur dels museus nacionals europeus, així com estudis comparatius entre països. La finalitat és arribar a conclusions comunes i consensuades sobre quin ha de ser el paper d’aquests museus i com poden contribuir al canvi social.

Aquest projecte triennal ha finalitzat aquest mes de gener i us presentem dues de les publicacions que ha generat. 

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Culture Unbound : «Objectivació, mesurament i estandardització»

Aquest número de 'Culture Unbound' publica un interessant dossier temàtic titulat “Objectification, measurament and standardization”, editat per Tord Larsen, amb articles que, des de diferents disciplines, analitzen les tendències actuals en indicadors socials i mesurament d’aspectes relacionats amb la governabilitat, la gestió, l’educació i la innovació tecnològica.

Apunts #7

Aplicaciones tecnológicas para museos en 2013 / Rodrigo Burgos
Practicando cultura (23 gen. 2013)

"Los museos se están dando cuenta de que son la llave en la apertura de la puerta del pensamiento crítico de la sociedad"

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Entre en el museo como visitante, salga como ciudadano

Cómo mirar el museo”, de Jorge Luis Marzo. Fuente: Cultura/s, La Vanguardia (23-01-2013)

A mediados del siglo XIX, los principales museos europeos y americanos crearon normativas específicas de comportamiento para el público que visitara sus salas de exposición.

En 1918, el Museo de Guadalajara (México) imprimía en porcelana -aún presente en la entrada del museo- el perfecto resumen de todas ellas: “No se permite la entrada a menores de edad si no vienen acompañados de personas mayores”. “Se prohíbe entrar con bastones, cámaras fotográficas o perros”. “Se prohíbe tocar los objetos”. “No se permite fumar en las Galerías y se suplica quitarse el sombrero”. En la Catedral de Guadalajara, dos calles más arriba, figura otro letrero similar en el pórtico de acceso: “Vístase decorosamente. Favor de quitarse el sombrero. Prohibida la entrada a los animales. Evite hablar. Enseñe a los niños a comportarse. Aprenda cuando sentarse, arrodillarse y pararse”. Los podríamos intercambiar y nadie notaría la diferencia.