Destacats

Col·lectiva75. Idees i coordenades per una cultura a Mataró

Transversalitat


Traçar línies entre teixits diferents. Ser eixams de teixidors, cosidors, relligadors. Elaborar imaginaris transversals segurament és això. Teixir ponts entre comunitats diferents, espais diferents, persones diferents, universos diferents. El fil per a cosir serà sempre la memòria d’un projecte en comú on hi hagi una mica espai per a tot i per a tothom.

Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips

 

«Això no és una revolució digital, sinó una civilització digital.»

(Irina Bokova, exdirectora de la UNESCO)


 

A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera de crear-ne de nous. En les darreres dues dècades, s’ha fet l’esforç per digitalitzar continguts culturals als quals només es podia accedir d’una manera analògica però alhora també s’han impulsat projectes que es poden incloure en el concepte de cultura digital que “serveix per descriure el context ampli de societat digital on s’insereix la cultura, i que inclou els comportaments i els hàbits de socialització de la ciutadania” (Hernandez. M. (2022). Impuls d'una estratègia de cultura digital als municipis. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals). Més endavant, l’eclosió de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes van contribuir a impulsar processos de digitalització però també van servir per comprovar-ne les limitacions, tan tecnològiques com socials, evidenciant una manca de planificació estratègica en aquest àmbit.  

Jornada "Cultura digital. Oportunitats en un nou escenari"


 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), en col·laboració amb l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural (APGCC), organitzen una jornada per explorar les possibilitats de la cultura digital en la cultura.

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Informe 2021 de les programacions del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals

Oficina de Difusió Artística | Diputació de Barcelona
 
 

Els resultats de l’any 2021, posen de manifest, l’aposta dels espais escènics municipals per recuperar l’activitat, després de l’aturada de l’any 2020 per la crisi sanitària del COVID-19, en un context marcat, encara, per l’impacte de la pandèmia. Malgrat la reducció d’aforaments, les limitacions horàries, els confinaments municipals i les mesures sanitàries, a nivell global, el Circuit va assolir el 2021 els seus millors resultats pel que fa a les xifres de participació de municipis i funcions programades.

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa de ser un fenomen cultural". Entrevista a Jordi Pigem

Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Com podem engegar un procés participatiu dinàmic? Algunes idees sobre participació i intel·ligència col·lectiva


 

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Anuari SGAE 2022: el sector cultural es recupera respecte el 2020 però perd un 60% de públic i de recaptació enfront del 2019


A finals d’octubre passat, la Societat General d’Autors i Editors va presentar la vint-i-dosena edició del seu Anuari. Mitjançant aquesta publicació, l'SGAE ofereix una anàlisi quantitativa detallada i estructurada del sector cultural i dels hàbits de consum del 2021.

En aquesta edició s’han analitzat 111.000 espectacles en viu i 2,38 milions de sessions de cinema en un informe que mostra les principals dades del sector i les compara amb les de l’any anterior 2020. Alhora agafa com a marc de referència l’any 2008; any en què el sector va assolir els seus màxims.

Néstor García Canclini, en conversa amb Alfons Martinell, el proper 23 de novembre

El filòsof, antropòleg i crític cultural Néstor García Canclini pronunciarà el proper dimecres 23 de novembre la conferència "Emergencias culturales", en un acte que tindrà lloc a #plantauno, espai d'investigació en cultura amb seu a L'Hospitalet de Llobregat.

1

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.