Destacats

[#854] "La función de la cultura pública no es generar mercado sino estructura cultural"

José Ramón Insa  | Espacio Rizoma

Existen muy diferentes campos semánticos para abrazar el concepto de cultura. Uno son tomados desde el ámbito teórico-racional y otros desde el ámbito empírico. La necesidad de una convergencia entre ambos es absoluta para crear espacios de responsabilidad pública. En periodos de recesión como el actual se produce también una paradoja: se busca una especie de movimiento perpetuo en el que se intenta dar apariencia de normalidad a través de hinchar programas de modo demasiado artificial. Este encadenamiento de eventos continuos supone más una metáfora de la intencionalidad de representaciones que de una ejecución de procesos de construcción de cultura. Estaría bien aprovechar la situación para detenerse mínimamente y reflexionar. Sin embargo, construir un corpus teórico en las administraciones es una auténtica quimera que continuamente se tumba desde criterios economicistas e hiperactividad programática. Sin una perspectiva de futuro amplio se gestiona desde la inercia y en ocasiones desde la ocurrencia, una subjetividad hipertrofiada que no es sino el reflejo de una interpretación parcial de la realidad circundante. Estas posiciones de “seguridad” eximen de seguir pensando y es una posible causa de que la cultura local no siga avanzando en la misma proporción que avanza la calle.  Unas posiciones que se aferran a una especie de “política de la intrascendencia” preocupada por intereses limitados a las lógicas del poder.

Menos industrias y más cultura. Marta Ardiaca, Rafa Milán, Jordi Oliveras

Traducción del articulo publicado originalmente en el Setmanari Directa, y después un poco más ampliado aquí y en Temptatives.

Por Marta Ardiaca, Rafa Milán y Jordi Oliveras

En las diversas asambleas y plataformas de cultura en las que hemos ido participando en los dos últimos años intentando plantar cara a las situaciones que vivimos, nos hemos encontrado el mismo dilema con el que se encuentran otras luchas del momento. Por una parte, hay gente que piensa en cómo recuperar aquello que estamos perdiendo, cómo volver a la vida en la que confiaba. Por otra, hay gente que pensamos que sólo podemos salir de esta crisis yendo a buscar una organización social nueva.

Apunts per la meva participació a Interacció

Jordi Oliveras |  Bloc de Jordi Oliveras

dimecres 8 de maig de 2013

El proper divendres 10 de maig participo a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que porta per títol "La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats".

M'han dit que es buscarà respondre a preguntes com aquestes: "s'hi abordarà si la cultura és sostenible tal i com la concebem avui dia i quin ha de ser el paper del món local davant d'aquesta situació. Cal tendir cap a un model més ajustat? S'ha de refermar el paper central de la cultura en la societat? Dubtar de la sostenibilitat de la cultura implica dubtar del mateix concepte de cultura?Quin paper ha de jugar el sector privat en la cultura? Quins pros i contres té el mecenatge? Com es poden finançar els grans equipaments imprescindibles per al país? Quin ha de ser el paper de l'administració pública pel que fa al finançament de la cultura? La cultura ha de ser, per davant de qualsevol altra consideració, un bé i un valor públic?"

La cultura como factor de innovación económica y social

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Culture as a key dimension of sustainability : exploring concepts, themes, and models

Nancy Duxbury,  Eileen Gillette | Creative City Network of Canada 

Aquestes investigadores de la Creative City Network of Canada – organització canadenca de recerca i desenvolupament en polítiques culturals locals – expliquen la introducció i evolució de la dimensió cultural com a element clau en el desenvolupament comunitari sostenible. Les autores argumenten que, tradicionalment, la sostenibilitat s’havia contemplat a escala global i estatal i que ha estat en aquesta última dècada quan ha començat a aplicar-se a les ciutats i a les comunitats. Paral·lelament a aquest gir local, s’ha incorporat la cultura com a element significatiu del desenvolupament comunitari sostenible, quasi sempre lligada a qüestions relacionades amb la sostenibilitat social i el capital comunitari. Duxbury i Gillette afirmen que el desenvolupament comunitari sostenible s’ha enfocat com una manera de millorar el benestar de la comunitat en termes socials, econòmics i mediambientals, amb la incorporació gradual de la cultura com a element fonamental en aquest procés.   

Culture and class

La cultura permet la mobilitat social o fomenta la divisió de classes? John Holden a «Culture and class» es planteja el paper que té la cultura alhora de perpetuar les desigualtats socials i per tant, la funció emancipadora d’aquesta.

En aquest assaig, molt recomanable, Holden ens presenta un estudi dels conceptes de cultura i de classe, i les relacions entre sí, al Regne Unit. Fa una prospecció de la societat contemporània que en el cas anglès considera que està definida per un sistema polític, social i cultural exclusiu, definit per una distinció entre classes. En positiu destaca que el país és un centre amb un fort dinamisme en l’àmbit de la creació cultural. L’estudi ens insta a anar més enllà de la descripció d’aquesta paradoxa, i buscar fórmules que permetin l’accés igualitari a aquests espais de creació cultural per part de tothom.

John Holden a partir de la idea de cultura com a capital, però també com a capacitat, considera que és important que quan parlem d’accés a la cultural es plantegi l’accés a l’acció, la producció i la participació cultural.

Sustainable development and cultural policy: do they make a happy marriage?

Géraldine Dallaire, François Colbert |  ENCATC journal of cultural management and policy. Vol. 2, Issue 1 (2012)

Els objectius de l’Agenda 21 de la Cultura, s’adeqüen als reptes que se’ls presenten a les organitzacions artístiques i culturals? És una de les qüestions que s’hi plantegen en aquest article que vol fomentar el debat sobre la noció de cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible entre la comunitat científica. Els autors, Géraldine Dallaire i François Colbert, professors de HEC Montréal École de Hautes Études Commerciales, volen trobar també solucions a la situació actual de crisi econòmica i reducció pressupostària en matèria de cultura.

Creative cities and (un)sustainability - cultural perpectives

Julia Hahn | Cultura21

«A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural perspectives», obra de Julia Hahn, és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», editada per La xarxa europea Cultura21, plataforma que fomenta la promoció i l’evolució cultural de models socials que contribueixen a la sostenibilitat. La col·lecció està coordinada per Sacha Kagan i Brocchi Davide.

Són sostenibles socialment les ciutats creatives? A Creatives Cities and (Un)Sustainability s’analitza l’estès concepte de ciutat creativa, com a model socialment insostenible. Julia Hahn ens exposa aquesta anàlisi critica a partir de l’estudi del sector cultural a dues ciutats, Hamburg i Toronto, en relació amb la sostenibilitat, l’art i la cultura. Amb plantejaments de diferents disciplines (la geografia, la sociologia, l’urbanisme, les ciències polítiques, l’economia i l’ecologia).

Culture and local governance Culture and Sustainable Communities

Aquest número de la revista «Culture and local governance» està dedicat a la interacció entre cultura i comunitats sostenibles. Com a pòrtic del número, les dues investigadores, Nancy Duxbury i  M. Sharon Jeannotte exploren els concepte de cultura, sostenibilitat i governança local. Obre el monogràfic l’article de Sacha Kaghani,  Julia Hahn, entorn la qüestionable sostenibilitat social de les classes creatives de les ciutats que han apostat per aquest model (ciutat creativa). Continua amb l’article de Meg O’Shea  centre les seves reflexions sobre  la importància de l’art i la cultura en els processos de governança, ella proposa que els governs integrin les consideracions i implicacions culturals en la política per fer front als objectius de sostenibilitat.

Innocultura

INNOCULTURA és un projecte pilot i experimental del Centre Tecnològic LEITAT, membre de Tecnio,  que té com a objectiu apropar la cultura de la Innovació al sector de les entitats i indústries culturals i creatives de la ciutat de Terrassa.