La divulgació científica al segle XXI

Vladimir Semir | Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Gràcies a la revolució digital, el desenvolupament de l’escenari mediàtic, a través de les múltiples opcions d’accés al coneixement i el creixement exponencial de les fonts d’informació i del volum de dades, ha convertit els comunicadors en agents socials de gran influència. No obstant això, el periodisme tradicional avui dia és gairebé obsolet, i la ruptura de la intermediació informativa entre el coneixement i el públic fa que els professionals del sector s’enfrontin a un canvi de paradigma que satisfaci les necessitats actuals de la divulgació. Però, què està passant en l’àmbit de la comunicació de la cultura científica?

Pel que fa a la divulgació de la ciència, l’eufòria de l’increment d’articles científics als mitjans ha donat pas a la preocupació per una excessiva simplificació i trivialització del fet científic, a més de la baixa fiabilitat de les fonts consultades. Vladimir de Semir, figura reconeguda en el camp del periodisme científic i amb una àmplia trajectòria en el món de la docència que ens visitarà a Interacció 17, analitza a «Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter» el nou rol del periodista científic, atesa la irrupció dels anomenats «periodisme electrònic» i «periodisme ciutadà», qüestionant el valor afegit que pot aportar com a proveïdor professional d’informació.

Segons l’autor, alguns dels principals reptes del nou periodisme científic són el desenvolupament d’estratègies i competències comunicatives que evitin la polarització política en qüestions com el canvi climàtic, la millora de la relació de la ciència amb el públic mitjançant canals de participació i conversa que no dissolguin la veu dels experts, i l’elaboració d’un codi ètic específic que reguli la qualitat de la informació.

L’ètica, precisament, és una de les qüestions que inherents tant en la tasca del científic com en la del periodista, i és des d’aquesta perspectiva que el llibre ofereix respostes sobre el perfil que ha de tenir un divulgador, tant si es tracta de comunicadors científics o científics comunicadors. Un plantejament que posa en relleu el valor de la cultura científica i la interrelació entre els tres elements que la conformen: ciència, cultura i societat.

Podeu consultar el llibre al Centre d’Informació i Documentació [2].
 

Semir, Vladimir de. (2014). «Decir la ciencia. Divulgación y periodismo científico de Galileo a Twitter [3]». Barcelona : Universitat de Barcelona.

Inicieu sessió [4] o registreu-vos [5] per enviar comentaris