L'ocupació cultural en l'àmbit públic

Perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments.

Coneixem bé quina és la situació de les persones que treballen en l’àmbit cultural? Aquest informe de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina d’Estudis i recursos Culturals (CERC), es fixa en les persones que treballen pels ajuntaments de les comarques de Barcelona, ja sigui en els serveis locals de cultura o bé contractats a través d’empreses o fundacions, associacions, cooperatives o com a autònoms.

L’informe destaca l’entorn en què es desenvolupen les activitats laborals d’aquestes persones, el seu perfil professional, la situació i les condicions de treball, així com desigualtats que es poden donar en funció del gènere, l’edat o la relació contractual amb l’ajuntament.

Per posar en context el document analitza d’entrada quina és la situació de la regidories de cultura als municipis de la demarcació, que d’entre els municipis enquestats destaca una despesa mitjana per habitant l’any 2018 de 42,5€, el que vol dir que es sol dedicar una despesa que oscil·la entre 3,82€ i un màxim de 131,5€ anuals per habitant.

Les regidories de cultura municipals presenten diverses oportunitats i però també dificultats, per això aquest anàlisi de l’entorn, més enllà de les dades es visualitza en aquest DAFO que ens mostra les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats recollides en l’enquesta.
 

Entrant en matèria, visualitzarem molt gràficament quin és el perfil sociodemogràfic i laboral del conjunt de la mostra, tenint en compte aspectes com el gènere, l'edat o la relació amb el sector cultural públic local. La fotografia generalitzada és la d’una professional contractada directament pel sector públic local, dona, amb estudis superiors vinculats a l’àmbit de la cultura, les arts o les humanitats i d’una edat mitjana de 46 anys.
 

La meitat dels professionals del sector té uns ingressos que oscil·len entre els 20.201 i els 35.200€ bruts anuals. La resta es distribueix, fonamentalment, entre un 23,5% que cobra entre 35.201 i 60.000€ i un 25,4%, que perecep menys de 20.2000€ bruts anuals.
 

També s’observa una certa estabilitat dins el sector cultural d’àmbit públic local i fins i tot dins del mateix ajuntament, amb una mitjana d’anys d’experiència de 16,6 i 15,3 respectivament.
 

Ara bé, gran part del personal extern de l’Administració local treballa per compte d’altri en una empresa privada (46%) o pública (22%), té un contracte indefinit (59%) o bé d’obra o servei (37%) i un gairebé en un 70% dels casos treballa exclusivament per al mateix ajuntament.
 

L’estudi permet una aproximació fins ara inèdita al perfil sociolaboral, la situació i les condicions de treball dels treballadors culturals de l’àmbit públic local. Tot i estar centrat en els municipis de la província de Barcelona (excepte la ciutat de Barcelona), els resultats serien fàcilment extrapolables a altres municipis de Catalunya. ‘L’ocupació cultural en l’àmbit públic’ ens permet treure algunes conclusions que apunta el document final, com són:
 

• La no observació de diferències estadísticament significatives entre perfils sosciodemogràfic i laboral de dones i homes més enllà del nivell màxim de formació en les reduccions de jornada laboral.

• Les discriminacions professionals per motius d’identitat de gènere ens perceben de manera més important en l’àmbit privat que en l’àmbit públic.

• Una més gran presència de dones que treballen en l’àmbit públic local, tot i que en aquest també es reprodueix la segregació vertical de les indústries culturals i creatives, proporcionalment amb menys dones en càrrecs de responsabilitat i de presa de decisions.

• El col·lectiu més jove, tot i que està més format, percep remuneracions inferiors, amb contractes menys estables i amb més freqüència desenvolupa tasques d’una categoria superior a la que correspondria per contracte. precarietat laboral que contrasta amb un més gran entusiasme i motivació per la feina (Com en aquest post d’Interacció ‘Entusiasme íntim vs. Entusiasme induït [2]’, sobre ‘El entusiasmo’ de Zafra, 2018), així com amb el fet de sentirse més valorats pels superiors.

• El treball extern es perfila més precari que el desenvolupat directament des de l’Administració local. 

• El personal contractat directament el sector públic local en l’àmbit cultural es caracteritza , com en altres àmbits de l’administració, per una plantilla relativament envellida. A aquest fet s’hi afegeixen les escasses possibilitats de promoció laboral que han tingut lloc els darrers anys dins el sector públic.

• En termes generals, els professionals culturals de l'àmbit públic local, amb independència del seu règim de contractació, valoren molt positivament l’ambient de treball, així com el fet de sentir-se apreciats professionalment pels col·legues.

Podeu consultar l’informe complet aquí:
 

PDF  L’ocupació cultural en l’àmbit públic [3]

[3]

Inicieu sessió [4] o registreu-vos [5] per a enviar comentaris