Despullar l'educació i la cultura

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

Si la cultura és allò que ens fa humans i l'educacio és la transmissió de la cultura de generació en generació [2], no podem pensar una cosa sense l'altra. Amb el monogràfic 'Més enllà del binomi “cultura i educació”:  Aproximacions des de l’àmbit local', el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ha volgut contribuir a aquesta reflexió des d'un lloc intermedi, que contribueix a desdibuixar les fronteres que hem creat entre els àmbits cultural i educatiu. L’objectiu és escoltar la veu d’aquells que porten anys treballant i pensant en aquest terreny, així com els impulsors d’experiències que no sabem si descriure com a culturals o educatives, perquè són les dues coses.  

El treball comprèn catorze articles que aporten mirades diverses a les relacions entre la cultura, l’educació i el món local. Sense pretensió d’exhaustivitat, aquestes catorze visions poden contribuir al debat sobre les necessàries relacions aquests àmbits, així com orientar als ajuntaments a l’hora de dissenyar les seves polítiques públiques de cultura i d’educació.

En ells, l’Eulàlia Bosch reflexiona sobre la naturalesa lingüística de l’educació, de la cultura i de les persones; Fernando Hernández ens parla de la seva consciència imaginativa; la Gemma Carbó es mira la cultura i l’educació posant l’accent en la diversitat; la Lucina Jiménez incorpora les nocions de ciutadania i de convivència, que el Rafa Milan trasllada la realitat del Prat de Llobregat. La Judit Vidiella escriu sobre espais culturals i educatius formals i no formals i, seguint per aquesta via, el Nando Cruz treu al carrer l’escola de música, la Dolors Juarez posa l’aprenentatge de les arts a la intempèrie i la Maria Acaso porta la pornografia feminista a les institucions culturals. Institucions que també són repensades pel Ramon Parramon, amb una proposta d’hibridació experimental;  per la Magalí Homs i la Roser Ros, que ens parlen de biblioteques; el Jaume Centelles, que ho fa de biblioteques escolars;  la Margarida Troguet que va de l’escola al teatre i del teatre a l’escola, i el Carles Garcia, que tendeix ponts entre aquestes escoles i els museus locals.

_______________________________________________________________________________________________________________________________

               Document complet:

[3]

Centre d'Estudis i Recursos Culturals (Ed.) (2018). Més enllà del binomi cultura i educació: aproximacions des de l'àmbit local [3]. Diputació de Barcelona.

_________________________________________________________________________________________________________________________________