Sèries i Ciència (II): Orphan Black

Quan es tracta de les implicacions ètiques, filosòfiques i morals rere l’impacte de la ciència i els avenços tecnològics en les nostres societats i en l’individu, el de la ciència-ficció és el gènere per excel·lència que millor les tracta i explora. 

En aquest sentit, i tot seguint la línia de recomanacions de sèries de televisió que connecten amb les temàtiques i eixos de les Jornades d’Interacció 2017 [2] que vaig encetar l'anterior setmana [3], proposo aquí Orphan Black (BBC America, 2013-2017): sèrie creada per Graeme Manson i John Fawcett que, sota el supòsit de la clonació humana com a fet, qüestiona i explora no només els dilemes ètics de la clonació, sinó també les tensions dins el debat entre allò que pot ser considerat innat i el socialment aprés en l'individu; així com les mateixes implicacions en el procés identitari que ocasiona saber-se ser genèticament igual que algú altre. Més enllà de la plausibilitat temàtica, Orphan Black compte també amb la participació d’una consultora científica (Cosima Herter) que ha ajudat a que les diverses línies narratives dins d’aquest àmbit siguin el més precises possible. 

El format thriller de la sèrie (i les dosis d’acció i humor) fan del seu relat d’allò més vibrant des dels seus primers capítols. Els efectes especials de la sèrie no tenen res a envejar a produccions amb major pressupost, però és se’ns dubte gràcies a l’excel·lent interpretació de Tatiana Maslany, la protagonista absoluta de la sèrie, qui proporciona aquest toc d’excel·lència a l’espectable.

Orphan Black va concloure aquest passat agost després de cinc temporades en emissió a BBC America. Actualment, pot trobar-se disponible dins el catàleg de Netflix.