En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:
Falta autoestima, orgull del que es fa al municipi. Com reconèixer-nos? És una qüestió identitària.
Ajuts econòmics? No generem recursos (Espinelves). Tot es fa amb superàvit Fira de l’Avet (alcalde). Biblioteca a base de voluntariat, no ha vingut ningú (i no hi ha Bibliobús). Demanda d’una discriminació positiva, comparació de costos amb poblacions més grans.
L’Ajuntament ha de tenir suport al darrere, complicitats. Llavors és quan explota una iniciativa. Model institucional / autogestió. En el fons, quin paper han de fer els ajuntaments? No hi ha recursos econòmics, no hi ha tècnic de cultura... Per qui hem de fer la Cultura? Per a la gent del poble (segons quin tipus de cultura o tallers de memòria?). Oferta per al poble, però també perquè el poble visqui. Els creadors que van a trobar l’Ajuntament i demanen ajuts... Discriminació positiva
Diferenciar xarxes ciutadanes / suport institucional. El micropoble ha de potenciar les xarxes ciutadanes. Gestionar des del voluntariat és enriquidor, però cansa. I els petits ajuntaments han d’estar atents a molts problemes.
El jovent que marxa... però el cap de setmana torna. I activa la vida cultural. No tenim feina. Als pobles, la gent va a consumir un producte cultural concret, hi va motivada. Diferència amb el consum ràpid a les ciutats, grans festivals...
Cas de l’artista de Barcelona que recupera una casa a La Floresta com a centre de creació de la seva obra i comença a obrir-ho a residència d’artistes. No té ajuts, és difícil accedir-hi (“ens hem de convertir en allò que no som per poder mantenir de manera accessible allò que som”). Acabes destinant més temps a gestió que a creació.
Posar en valor el patrimoni local. I això implica entendre’n els ritmes...
Implicació de diferents generacions en un projecte (cas de La Llacuna amb nens/avis). La clau de l’èxit, quina és? Que tinguin ànima.
El consum cultural, els interessos, poden ser els mateixos que a les ciutats (cas del Bibliobús que ofereix novetats, per contra d’una biblioteca del bisbe Deig molt valuosa a Navès però que no interessa a la gent). Gòsol, poble on no arriba el Bibliobús però que hi té conveni.
L’escola, el problema dels pobles quan es perd. Cas de Mura (Bages), com es recupera l’escola amb suport de pares, mètodes alternatius i innovadors d’educació... ha facilitat que hi hagin anat parelles joves (en principi, cap dels pares no és del poble).
Models que es reprodueixen: fires... i no el patrimoni propi. El patrimoni natural i cultural propi. El turisme? Dinamitzant el sector cultural, fem que hi hagi més gent que pugui guanyar-s’hi la vida.
QUALSEVOL ESPAI POT SER UN ESPAI ESCÈNIC?
Començar des de la iniciativa particular: sé com ho vull fer, començar des d’una estructura humil (Jordina)... no fan falta equipaments. No perquè no n’hi hagi s’han de deixar de fer les coses. El tret diferencial d’espais més petits. L’essència és en el lloc. Cal que tot creixi??
Gent del poble de tota la vida, gent que arriba amb idees ‘boges’, ajuntament, xarxa social...
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/vilarrodapj
[2] https://interaccio.diba.cat/node/6785