Hipòtesi de partida
Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:
Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.
Identifiquem 3 elements que es poden treballar de forma mancomunada per obtenir uns majors resultats i impacte en l'àmbit cultural (i augmentar l'eficiència i eficàcia), es tracta de:
Tenint en compte els recursos que disposem cadascun de nosaltres en el nostre àmbit de treball actualment, plantegem un seguit de preguntes:
Dinàmica de treball
|
Programa 11 h Inici del treball en grups, plantejament d’hipòtesi i debat inicial 13 h Petita pausa en el treball en grup 13:15h Resum del debat realitzat i establiment de conclusions en comú |
Experiències citades
Per començar les reflexions, es llisten de forma comunitària les experiències de treball mancomunat que els participants estan duent a terme o planificant per un futur immediat, per tal de posar en valor la tasca que ja es fa i així, iniciar la reflexió. S’esmenten les següents experiències:
I d’altres que sorgeixen de forma informal a la conversa.
Resultats
Premisses sobre les quals basem les reflexions:
Mancomunar recursos és una tendència i respon a la voluntat tècnica i política, però també és una necessitat. Forma part de la planificació cultural i estratègica.
Cal una priorització. Accions a curt termini i amb impacte més immediat per poder bastir la resta d’iniciatives a mig i llarg termini.
Es mostren experiències en els 3 àmbits marcats, en què cal seguir treballant: equipaments, esdeveniments o accions i recursos.
Aspectes claus que sorgeixen:
Finalment agrupem les nostres conclusions en un quadre-resum sota les següents premisses:
Perquè i per a què volem mancomunar estructures i recursos culturals?
Perquè volem que la cultura vagi més enllà del fet cultural, sinó que també pretenem que sigui sostenible i pugui generar desenvolupament local. Per tant, l’entenem també com una línia de desenvolupament econòmic, fomentant el desenvolupament local dels petits municipis i augmentant el bé comú dels seus veïns.
Perquè hi ha voluntat política d’establir aquestes xarxes.
Perquè aquestes xarxes ja existeixen i estan demanant la seva dinamització i aprofitament (público-privada, entitats, municipis, etc).
Per poder disposar de recursos humans on no n’hi ha, que donin suport a iniciatives o entitats, que desenvolupin els plans existents i s’encarreguin de vertebrar accions comunes.
Per disposar de recursos comuns.
Per coordinar més i millor l’activitat cultural.
Per generar oportunitats de desenvolupament econòmic i vertebrar el territori.
No sempre es pot fer perquè ens trobem amb dificultats, reticències i resistències. Com quines?
Organitzar els recursos humans, a nivell local i supramunicipal.
L’estructura administrativa i la complexitat de les noves legislacions.
La manca de confiança política en els projectes o entre administracions.
La llei o el número d’habitants i les limitacions que aquests dos factors impliquen.
L’oferta més àmplia que els recursos disponibles.
La voluntat política de relacionar els diversos àmbits de gestió o adaptar-se als recursos existents.
Com podem salvar-les?
Menys dependència tècnica de les iniciatives culturals, mitjançant l’empoderament del teixit social o una millor gestió dels recursos humans, especialment als municipis petits.
Globalitzar les polítiques, mitjançant un enfocament més integral i comunitari, dirigint-se a les persones.
Confiança mútua entre els equips, polítics i tècnics.
Equips més integrats a nivell territorial.
Agrupacions d’habitants per aconseguir equipaments o iniciatives culturals, com una biblioteca central, per exemple.
Agendes comunes, millora de la comunicació i automatització mitjançant una APP de gestió i web, que servís per comunicar però també com a banc d’experiències.
Vetllant per crear xarxes en el Qui organitza.
Priorització i organització d’horaris.
Coordinació de tècnics i polítics.
Transversalitat de recursos i programes.
Per això, fem una petició formal de suport (a nivell pràctic i concret) al CERC de Diputació de Barcelona: el disseny i adaptació als municipis d’una eina tecnològica per facilitar la comunicació i mancomunar les activitats/cursos/experiències/ que s’estan duent a terme o s’implantaran properament en els ens locals i supramunicipals, especialment els petits.
També es demana que hi hagi el màxim d’esforç per comprendre i adaptar-se a la realitat dels petits municipis, així com suport continu en la cerca de solucions a les resistències que apareixen a l’hora de mancomunar, ja sigui a nivell econòmic o d’estructura administrativa o l’àmbit jurídic.
Finalment com a tancament del treball en grup, els dinamitzadors fan un agraïment públic als participants per la seva dedicació i recullen algunes de les frases que s’han dit en el debat grupal:
“La cultura al meu territori no hi és”
“L’únic equipament que tenim mancomunat és el cementiri”
“Els ajuntaments com a facilitadors de realitats perquè passin coses”
“El tècnic com a catalitzador”
“Tenim una administració encara napoleònica”
“A vegades volem ser BCN”
“Si volem fer polítiques culturals, les hem de dotar econòmicament. I els ajuntaments tenim una eina: el pressupost”
“Cultura és allò que s’esdevé, és fet!”
Fotografies del treball en grup efectuat
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/asbertva
[2] https://interaccio.diba.cat/node/6787