Destruccions i negocis del Patrimoni Cultural. Usos i abusos

Les primeres notícies vinculades a la destrucció d’elements patrimonials a Mosul o Nim-rud van generar un fort impacte mediàtic. Aquesta repercussió feia presagiar que les accions continuarien en les següents setmanes i mesos. Malauradament, les sospites es van fent realitat amb la destrucció de l’antiga ciutat de Hatra, a l’Irak o de Dur Sharrukin, capital de la civilització assíria durant el regnat de Sargon II (722-705 aC).

Aquest context traça diverses lectures. Per una banda ens transporta als diferents usos que es fan del Patrimoni Cultural. Estat Islàmic ha trobat un filó en aquest àmbit per disposar de publicitat gratuita a nivell internacional. Es fa un ús del patrimoni amb objectius polítics o ideológics. Res de nou. La bibliografia generada sobre aquesta tipologia d’usos és immensa. La recerca ens aporta continuament noves dades en aquest sentit, tant de conflictes ja passats, com dels avui actius desplegats per tot el món, amb casos vinculats a la destrucció i salvaguarda del patrimoni.

Per altra banda, una altra lectura picoteja entorn el tràfic il·legal de patrimoni. Veiem en imatges destruccions d’objectes arqueològics o produccions artístques. El que no ens arriba és quin percentatge del patrimoni suposadament destruit, és realment destinat al mercat negre. La recerca novament aporta un degoteig sense aturador de la compra i venta de patrimoni en contextos de conflictes. El patrimoni pot arribar a esdevenir una bona font de recursos, especialment per a grups que necessiten finançar armament, a tall d’exemple.

El seminari “El patrimoni en temps de conflictes” coordinat per l’equip de l’Institut de Patrimoni Cultural va ser involuntariament una avantsala de reflexió just abans de l’arribada dels esdeveniments esmentats anteriorment. Aquest fòrum va evidenciar les dues lectures que exposem en aquest post.

En primer lloc, l’ús ideològic de les destruccions del patrimoni, que coneixem ben a prop atesa la malaurada experiència de la Guerra Civil i la posterior Dictadura Franquista. En segon lloc, els negocis presents en tots els conflictes. Convé fer ressaltar que els ponents amb experiència en territori sirià posaven l’accent en la manca d’informació de la que disposem en relació al grau de destrucció o mercadeig d’elements que són una herència col·lectiva de la humanitat.

Caldrà veure la reacció internacional a un repte de gran abast i que ja suposa una gran pèrdua irreparable. La Història ens demostra que en aquests contextos també apareixen sectors que lluiten per la salvaguarda del patrimoni. Veurem com es poden limitar els danys.

Informació de la salvaguarda del Patrimoni Cultural (UNESCO)  [2]

Antoni Rojas Rabaneda

Article publicat a PatrimoniCulturalBlog [3]