_Big Bang Data. Per José Luis de Vicente

_BIG BANG DATA és una exposició sobre la datificació del món comissariada per José Luis de Vicente i Olga Subirós, sota la direcció d’activitats de ZZZINC [2]. El CCCB Lab oferirà fins a la seva inauguració, al maig del 2014, una finestra al procés de producció, a través d’una sèrie d’articles a càrrec dels comissaris que anticiparan les principals línies del contingut.

La producció de dades en volums massius és un dels fets fonamentals del nostre temps. Mentre que al llarg dels darrers quinze anys el cost d’emmagatzemar informació digital queia en picat, el nombre de dispositius i sensors que capten, produeixen i transmeten dades s’ha multiplicat exponencialment. Cada dia es generen 2,5 trilions de bits, i només el 2009 es van produir tantes dades com en tota la història de la humanitat fins aquell punt. L’explosió de dades creix de manera desenfrenada, sense que ningú en pugui veure el final.

Aquest oceà d’informació és preservat pel sector en auge dels Data Centers, la realitat material i tangible que s’amaga discretament darrere de la il·lusòria metàfora del Núvol. L’àmplia infraestructura industrial que es desplega per punts d’arreu del món emmagatzemant memòries, paraules, imatges i actes ja requereix el dos per cent del consum elèctric global, equivalent a la despesa energètica d’un país com Noruega.

Però el Big Data, a més d’una indústria, promet portar una transició fonamental en la història del coneixement. En l’última dècada s’ha disparat una percepció entre les institucions científiques i acadèmiques, les administracions governamentals o els que estan forjant nous llenguatges per a la comunicació sobre el fet que, després de l’explosió de dades, hi ha noves maneres de resoldre problemes i plantejar preguntes, i que aquestes poden servir per repensar radicalment com es practica la ciència, com es genera valor en l’economia o com s’organitza la política i la societat.

Les dades produïdes per xarxes de sensors en infraestructures o en tecnologies industrials, però també pels ciutadans a les xarxes socials, pels telèfons mòbils, les transaccions de targetes de crèdit i els dispositius GPS, es presenten avui com una oportunitat i una eina clau. Múltiples disciplines i àrees del coneixement, des de la física fins a l’urbanisme, la historiografia o la salut, estan explorant el potencial immens que radica a escorcollar volums d’informació detallada de què no havien disposat abans. Entendre’ls i fer-los entenedors també requereix un nou llenguatge i nous recursos expressius.

>> Seguir llegint al Blog LAB [3]