Manel Palencia: «Si féssim participar els mecenes en tot el procés cultural, tindríem més d’una sorpresa»

Entrevista a Manel Palencia

Durada del vídeo: 05:54

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Creus que la cultura és un bé públic?

Penso que és un bé col·lectiu més que públic, perquè a Espanya “públic” es confon amb “administració pública”. Si “públic” vol dir ciutadà, plural, de la gent, aleshores sí. Si “públic” vol dir amb diners, decisió i polítiques públics, tinc els meus dubtes.

Les institucions i els projectes culturals han de rebre suport públic?

Els impostos es recapten perquè els polítics formulin les seves propostes en l’àmbit de l’educació, de la cultura, de la salut... Per tant, la cultura també ha de ser repartidora de diner públic. Però penso que les institucions culturals haurien de dependre’n molt menys, haurien de preguntar-se davant la ciutadania si tenen causa, si el seu projecte és prou vàlid, actual, social... Cada dos o tres anys, totes les institucions s’haurien de qüestionar si són mereixedores d’aquests recursos públics.

Llavors la cultura hauria de ser autosostenible?

Depèn del tipus de cultura i del moment. L’administració ha de donar suport a la cultura quan està en uns moments molt inicials, trencadors, arriscats. De vegades, però, dóna suport a manifestacions tant postmodernes que no tenen interès per a ningú, excepte per al comissari i alguns acadèmics.

I com es pot autofinançar?

Donant moltes opcions de decisió a la ciutadania. No és que la veu l’hagi de tenir el mercat sinó la gent, el consumidor directe d’un producte. Jo no sóc partidari de la cultura gratuïta sempre, ha de tenir un preu. Si deixem, però, que aquest n’impedeixi l’accés de determinats grups socials pot ser perjudicial. Apart del tiquet, cal que l’empresa privada sigui patrocinadora, en faci un mecenatge. Sovint, al mecenes només li demanem diners, no el deixem decidir. Si els féssim participar en tot el procés cultural, tindríem més d’una sorpresa.

El crowfunding pot servir per arribar a fer realitat projectes, però després haurà de respondre el públic que en gaudirà. Aquí estem a anys llum d’altres països: la llei de mecenatge no acaba de sortir i amb ella milloraria moltíssim el finançament de moltes entitats.

Manel Palencia és professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i director de l’Instituto de Filantropía y Desarrollo.

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors.