La propietat intel·lectual i la cultura: el debat continua

Aprofitant la recent aparició del llibre Parásitos, de Robert Levine, el suplement "El cultural" del diari El Mundo publica un interessant dossier sobre la qüestió, en què apareixen nous arguments que cal tenir en compte a l'hora de posicionar-se en aquesta espinosa i reiterada qüestió. Levine argumenta que determinades empreses com Google i Apple estan interessades a erosionar els drets intel·lectuals per poder oferir continguts que els surtin molt barats, o fins i tot gratuïts, però bo i obtenint substanciosos beneficis derivats de la inserció de publicitat. L'autor es pregunta, llavors, si val la pena iniciar un negoci de música legítim quan és més fàcil iniciar-ne un d'il·legal. I el mateix caldria dir en el terreny del cinema i, progressivament, de la literatura i del periodisme. Aquest últim àmbit s'ha vist molt afectat, com sabem, per les edicions digitals. Tot plegat ha afectat la línia de flotació de les indústries culturals. Unes indústries i una disminució de beneficis de què parlen quatre analistes convidats, amb visions ben diferents. Enrique Dans opina que "si hablamos de la industria actual, repleta de dinosaurios inadaptados, ignorantes, arrogantes y lobbistas dispuestos a cambiar las leyes para servir a sus intereses, es mucho mejor para todos que no sabreviva. Pretender que sobreviva una industria así es completamente absurdo". Amador Fernández-Savater per la seva banda considera que "La 'pirateria' no es el enemigo, sino más bien el síntoma de que hay un modelo cultural y de negocio (basado en el control sobre la copia) que está en crisis. Una indústria cultural que lo tiene todo que perder. No sé qué piensas hacer, ¿tratar de imponer un estado de escepción en la Red?". No tothom ho veu així, però. Arcadi Espada, per exemple, defensa la propietat intel·lectual i demana mesures per evitar que les empreses creatives retallin en plantilles, en ambició i qualitat. I argüeix: "La sociedad debe decidir si vale la pena preservar la creación. Y en qué medida. Muchos no se toman en serio una realidad: sin incentivos desaparecerá la creación profesional. El auténtico debate no es si los autores tienen derecho al incentivo para seguir creando sino si la sociedad necesita sus obras. Esa es la pregunta clave y la única aportación, aun colateral, de la activitat de los ladrones". El dossier es clou amb una ressenya del llibre Parásitos, signada per Jeffrey Rosen.