ICIPèdia, sis anys d’investigació i innovació en l’àmbit cultural

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural [2], un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic [3] i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats [4] en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius [5] que permetin aprofitar millor els processos d’investigació [6] que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa [7] que modifica la noció tradicional de públic [8] com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació [9] com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes [10] en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur [11]. L’esperit 2.0 [12] impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació [13].

I si la relació amb el públic canvia també és necessari investigar sobre l’evolució dels formats [14] que programem. I ens plantegem, per exemple, com serà l’escena futura [15], el funcionament de les conferències performatives [16], com portem l’exposició al laboratori [17], la incorporació del remix en l’ecosistema cultural [18], la revisió dels formats audiovisuals [19], com explorem les noves fronteres de l’educació [20] aprofitant les tecnologies digitals per educar en i per la creativitat [21]o com han de ser les apps per a una nova cultura [22]. De fet, les pròpies sessions I+C+i han anat mutant al llarg dels anys: incorporant les xarxes socials a la pròpia pràctica, programant tallers per aprendre fent, tendint a debats més corals, integrant la veu del públic presencial i virtual o treballant transversalment amb la resta de departaments del CCCB.

La igualtat, la llibertat o el P2P [23] són l’essència de l’estructura en xarxa basada en el poder compartit i l’accés distribuït dels recursos, un disseny participatiu dels processos socials en els quals, en principi, no s’hauria d’excloure a ningú. Sorgeix la lògica d’una economia distribuïda [24] no exempta de dilemes: Estem preparats per generar una cultura entre iguals i crear “valor comú”? A quins reptes i objectius s’enfronta la propietat intel·lectual en el segle xxi [25]? Quin és el valor del coneixement lliure [26]? Quin és el futur dels arxius [27]? etc.

El cicle I+C+i ha permès, entre altres coses, la creació del CCCB LAB [28] (2009) però som conscients que el camí no ha fet sinó començar. No hi ha mapes definitius per aquests nous territoris, i cal seguir investigant , provant i equivocant-nos.

Volem aprofitar per agrair a tots els participants [29] (ponents, públic, col·laboradors i contribuïdors, etc.) per acompanyar-nos en aquest camí i compartir el seu coneixement. Hem convertit el cicle I+C+i en un repositori, un espai on s’aglutina  tota la informació relacionada amb cada sessió, creant una mena d’ICIpèdia [2]. S’inclou la digitalització de tots els debats i entrevistes disponibles, el material per ampliar continguts, un recull del debat en línia a cada sessió, etc. Tot el material és consultable cercant per any, tema o participant, i és accessible també a l’Arxiu CCCB [30].