El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas

José Antonio Gómez Yáñez [2] ׀ Fesabid [3]

Estudi tècnic sobre l’impacte de les biblioteques públiques i universitàries en l’economia i la societat. L’informe vol mostrar el valor que aquests serveis públics aporten i es demostra, amb dades basades en evidències, que no són un centre de despesa sinó una inversió rendible tant en l’àmbit econòmic com en el retorn social de la inversió. L’informe és el resultat de reunions de grups de treball de professionals de la informació, d’anàlisi de dades estadístiques i d’enquestes a usuaris i no usuaris de biblioteques.

A continuació les principals conclusions de l’estudi:  

• La xarxa de biblioteques públiques, universitàries i científiques aporta a la societat entre 3.099,8 i 4.238,5 milions d’ €/any, en funció del sistema d’estimació emprat. Aquestes xifres equivalen a un Retorn de la Inversió (ROI) mínim de 2,49 i màxim de 3,40€ per euro invertit, es parteix d’unes despeses i inversions anuals de 1.247,5 milions d’€/any (INE, 2010).

• Un usuari d’una biblioteca pública valora en 17,7 €/mes els serveis que rep (préstec de llibres, lectura a les sales, assessorament dels bibliotecaris, ajuda per fer deures en el cas dels nens, accés a internet, xarxa wi-fi, assistència a activitats culturals, etc.). És a dir, considera l’import que hauria hagut de pagar en cas d’haver rebut aquests serveis d’una empresa privada.

• Les biblioteques atreuen consum a la seva zona d’influència. Els desplaçaments a la biblioteca generen una despesa en els comerços de les seva proximitat de 1.294,4 milions d’€/any. El 45,6% de les visites a biblioteques públiques s’aprofiten per fer petites compres a la llar, personals, o per anar a bars i restaurants, es gasta una mitjana de 15,50 €.

•  A Espanya hi ha 6.608 biblioteques i 8.963 punts de servei, distribuïts per tot el país. 

• 18,1 milions d’usuaris inscrits en biblioteques públiques, 14,4 adults i 3,7 infantils. La vinculació és duradora, el 86,4% declara que fa més de dos anys que n’és soci.
• Durant 2010 va haver-hi 215,9 milions de visites. La   mitjana de permanència va ser de 62,1 minuts en les biblioteques públiques.
•  Els webs de les biblioteques van rebre 343,2 milions de visites, una mitjana de 23,9 visites/usuari/any. El 76,1% dels socis de les biblioteques públiques accedeix a la seva web, la qual cosa indica que és una via de contacte regular.
•  Els préstecs de documents, llibres, suports electrònics, etc., van augmentar en 2010 a 82,1 milions.
• En 2010 es s’hi van realitzar 148.283 activitats amb 6,1 milions d’assistents.
   
• Les biblioteques són vistes com a espais acollidors. Quasi tots els no usuaris declaren que es poden plantejar visitar una biblioteca però que el principal obstacle és disposar de temps. Els treballadors actius en ocupacions amb horaris rígids (petits empresaris, professionals, obrers especialitzats, etc.) són els que menys les fan servir. Altres raons per no anar-hi són disposar de mitjans econòmics per adquirir els llibres o suports digitals que obtindrien en préstec, així com el desinterès.

• La imatge de les biblioteques està associada al fet literari, als llibres i al seu préstec; entre els joves, a l’ús de les sales d’estudi per estudiar, preparar treballs o quedar amb els amics. Es potencia també un perfil de la biblioteca com a lloc des d’on es pot accedir a internet i on es treballa, a la vegada, amb material de la biblioteca, informació localitzada a internet i amb l’ordinador. La xarxa wi-fi és un dels aspectes més atractius de les biblioteques, sobre tot per a immigrants i usuaris recents.

• Pel que fa a les biblioteques i l’ocupació. Les noves demandes dels usuaris transformen la manera de fer-les servir. Apareixen nous serveis lligats a internet i a les tecnologies de la informació: cursos d’idiomes, assessorament per trobar feina, etc. La demanda d’aquests serveis entre els no usuaris és elevada: un 25,7% declara que assistiria a cursos d’idiomes i a un 30,4% l’interessa l’assessorament per trobar feina. L’ interès per aquestes activitats és molt elevat entre els menors de 35 anys, els idiomes i localitzar feina ho és entre els de 35 y 55 anys.

• Els joves menors de 18 anys fan un ús intensiu de les noves tecnologies (CDs, DVDs, videojocs, accés a internet) i necessiten el recolzament del personal bibliotecari. Els de 18 a 25 anys fan servir la biblioteca per llegir o estudiar amb llibres o materials de la sala, fan també un ús elevat dels suports digitals a internet i hi queden amb els amics. La generació entre 35 i 55 anys,  fa servir la biblioteca per aconseguir tot tipus de material, llibres i suports digitals i comença a assistir a les activitats culturals que s’hi programen. Els majors de 55 anys opten per assistir a les activitats i fan servir poc les noves tecnologies. Mares i àvies porten els nens a la biblioteca per fer els deures o assistir a activitats, aquest fet augmenta si disminueix la dimensió de la ciutat de residència. A les ciutats petites, la biblioteca ha evolucionat cap a un lloc de trobada.

• La satisfacció amb els serveis de les biblioteques és elevada sobre tot en l’assessorament professional dels bibliotecaris i la disposició de llibres i documents impresos o electrònics (amb una puntuació de 8 de 10 en ambdós casos). La comoditat i qualitat dels llocs de lectura o estudi, el web i la formació que reben els usuaris per millorar l’accés i ús de la informació electrònica també està ben valorada (entre 7,5 i 8,0). El punt més dèbil és l’equipament informàtic.

L’informe s’emmarca dins el I Plan Estratégico del Consejo de Cooperación Bibliotecaria 2013-2015 [4] de la Secretaria de l’Estat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

PDF   El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas [5]

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris