La cultura (i les persones) del canvi

El seu títol així ho indica; el lema que advoquen tots els editors i participants del llibre que avui us presentem és que la cultura i la valentia dels ciutadans pot contribuir al canvi social:'Courageous citizens. How culture contributes to social change'.

Coincidint amb el desè aniversari del premi de la European Cultural Foundation [2] (ECF) Princess Margriet Award for Culture (PMA), aquest llibre es compon de tot un seguit de discursos i intervencions dutes a terme per part de professors, filòsofs, pensadors, historiadors i artistes. A banda de girar entorn al tema principal, cadascuna d’elles posa especial èmfasi en alguna d’aquestes qüestions, les quals estructuren el llibre en tres parts.
 
 

1. Diversitat i igualtat

2. Comunitats i democràcia

3. Fragmentació i solidaritat
 

Ara bé, malgrat aquesta diferenciació, totes les contribucions exposades tenen quelcom en comú: intenten transformar la nostra manera de veure el món i fer-nos prendre consciència del potencial que té la cultura per aconseguir aquest propòsit.

D’entre totes elles, n’hem seleccionat tres que ens han semblat interessants, i cadascuna es correspon amb una de les tres parts del llibre. Pel que fa al primer i al tercer exemple, tenen a veure amb l’emigració, un tema ampliament tractat durant les jornades d’Interacció 2018 [3] | Sobre la Humanitat dels Humans.
 
 

Sumari del llibre  'Courageous citizens. How culture contributes to social change'
 
 

1.       Diversitat i igualtat | Stuart Hall [4] i el seu concepte de diversitat cultural:
 

El text inclòs al llibre és la transcripció del discurs que va fer Stuart Hall (1932 - 2014) en motiu del premi [5] European Cultural Foundation que va rebre l’any 2008.

Segons Hall, el gran problema dels emigrants és que ben sovint se senten estranys tant als països on han emigrat com als seus països d’origen. Poden sentir la necessitat de recuperar les seves arrels, però s’acabaran adonant que no poden "tornar a casa", ja que el país que han deixat enrere ha canviat, i el que ells van abandonar ja forma part del passat. És per aquest motiu que, a Hall, no li agrada parlar d’"arrels" (roots), sinó que prefereix utilitzar el terme "rutes" (routes), que descriu com els diferents camins que les diferents cultures, pobles, tradicions, llengües i tradicions han seguit fins a arribar al present; els quals ens han portat i reunit en els mateixos espais i moments d’un món cada vegada més globalitzat.

Paral·lelament, un altre tret característic del seu pensament és la importància que donava al fet d’aprendre de les arts, de la cultura i de la diversitat cultural indirectament, sense adonar-se’n. D’acord amb el seu parer i parafrasejant les paraules pronunciades al seu discurs, la cultura funciona per indirecció, i l’únic que podem fer en relació amb la diversitat cultural, l’única alternativa i estratègia que cal seguir, és la de reconèixer i aprendre a valorar allò que és diferent malgrat les dificultats. Aprendre amb la pràctica, provant i aprenent dels errors, lentament i fins i tot a voltes dolorosament, a negociar la diferència.
 

2.       Comunitats i democràcia | Vasyl Cherepanyn [6] i el VCRC [7]:
 

Juntament amb altres companys del Departament d’Estudis Culturals de la Universitat de Kyiv-Mohyla [8] d’Ucraïna, Cherepanyn fou el fundador del Visual Culture Research Centre (VCRC [7]). Nascut l’any 2008, aquest centre de recerca pretén promoure l’anàlisi de l’Ucraïna post soviètica des d’una perspectiva polifacètica.

En un moment en què els estudis culturals encara eren una disciplina força nova i no gaire consolidada, el centre va passar a considerar-se per molts com un espai transformador, que no només es dedicava a la investigació i a impartir seminaris sinó que també albergava exposicions basades en la recerca i permetia als artistes i investigadors desenvolupar una espècie d’activisme cultural. Per tot això, aquesta iniciativa va ser considerada d’èxit pràcticament des del primer moment, malgrat aquest esperit de transversalitat i modernitat va ser probablement una de les causes principals de la seva desvinculació amb la universitat l’any 2012.
 

3.   Fragmentació i solidaritat | Marina Naprushkina [9] i la seva novel·la 'Neue Heimat? Wie Flüchtlinge uns zu besseren Nachbarn machen':
 

Aquesta artista alemanya examina amb la seva obra l’estructura dels sistemes autoritaris per determinar el rol de l’art i de l’activisme creatiu a l’hora de contribuir al canvi de l’status quo.

A la tercera part del llibre s’hi inclouen els fragments de la seva novel·la en què explica la història de la Salima i la seva família, una dona que ella mateixa va ajudar a adaptar-se a la seva nova vida, constantment provisional i nòmada, així com a la seva condició de refugiada. Un relat pensat per fer-nos canviar de perspectiva, per fer-nos veure que la integració és possible. El gest d’una sola persona no pot produir grans canvis ni miracles, però si que pot ajudar, de la mateixa manera que pot fer-ho aquesta novel·la.

De fet, probablement aquesta és una de les grans voluntats del llibre : recopilar i presentar tot un seguit de casos, projectes o reflexions que, si bé de manera aïllada no poden tenir un efecte generalitzat o transformador, si que ajuden a prendre consciència als ciutadans del que passa al seu entorn més proper. Encara que l’impacte pugui ser petit i lent, no s’ha de deixar de treballar en aquesta direcció.

Cita bibliogràfica
 

Lafleur, B., Maas, W., i Susanne Mors, S. (eds.). (2018). Courageous citizens : how culture contributes to social change. Valiz

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC [10])  Signatura: S 03655 [11]

_______________________________________________________________________