L’administració pública al mercat

Éric Fourreau [2] [dir.] | Éditions de L’Attribut  [3]

El número 9 de la revista francesa Nectart [4] inclou el dossier “Sous l’influence du privé, le renouveau des politiques publiques”, que reflexiona sobre si és necessària una renovació de les polítiques públiques, i si aquesta ha de passar per la influència del sector privat o de les noves tecnologies.

Així doncs, el primer capítol d’aquest dossier reivindica que les polítiques públiques es troben en constant revisió i que la voluntat de millorar sempre és present. Tanmateix, també s’inclou una crítica a certs models de creació de polítiques públiques analitzant-ne els seus avantatges i els seus inconvenients, com per exemple el concepte de New Public Management.

A continuació, es fa referència als nous recursos que s’han començat a contemplar per a la transformació de les polítiques públiques, com l’esquema elaborat per l’agència britànica Nesta amb la intenció de cartografiar els nous conceptes, eines i tècniques compromeses amb la innovació pública. Aquest esquema mostra clarament la voluntat de fer polítiques públiques amb un caràcter més transversal.

Esquema elaborat per l’Agència britànica Nesta

Els següents els capítols proporcionen un seguit d’exemples sobre com alguns sectors culturals en concret es beneficien d’aquests nous mètodes, com ara el sector musical, l’urbanisme o les biblioteques. Destaquem especialment el cas de les biblioteques perquè considerem que és on es pot apreciar millor la dualitat, cada vegada més present, entre gestió pública i privada.

La biblioteca és percebuda pels qui la freqüenten com un lloc essencial per la societat, motiu pel qual és reivindicada per molts professionals com un tercer lloc [5]. El valor social de la biblioteca és molt potent i, al cap i a la fi, una de les seves grans raons de ser. És per això, que aquest capítol es planteja si el fet d’adoptar pràctiques més pròpies del sector privat podria arribar a posar en risc la seva missió eminentment pública. No obstant això, és un fet que cada vegada més biblioteques s’influencien en el model de les llibreries i s'enmirallen en les tècniques de màrqueting i branding. Hi ha cada vegada més exemples arreu del món en què existeix una nova manera d’entendre les biblioteques. Aquests equipaments que es deixen influenciar per la lògica mercantil adopten una nova identitat, es volen desempallegar de tot allò que els relacioni amb un concepte més clàssic i tradicional i adoptar una nova imatge que els apropi molt més a la comunitat i, concretament, als més joves.

Per tal d’il·lustrar aquestes idees, Nectart ens presenta el cas de l’Associació de Biblioteques públiques holandeses (VOB) [6], que ha desenvolupat una marca pròpia (De Bibliotheek [7]), així com un logo i un lloc web comú, a través dels quals s’han dut a terme diverses campanyes de màrqueting.

Finalment, el dossier acaba amb un últim capítol que també trobem rellevant i que, un cop més, es qüestiona si el fet d’adoptar estratègies de gestió privada pot perjudicar a les finalitats bàsiques dels programes públics. En aquest cas, es fa referència als esdeveniments culturals. Certs territoris rurals poden caure en l’engany d’eventualitzar les polítiques rurals. Potser els esdeveniments des d’un punt de vista mercantil potencien la imatge del territori [8], però en detriment de l’objectiu essencial que hauria de tenir la cultura. ja sigui transmetre valors històrics, artístics, de diversitat, cohesió, territori...

En definitiva, els apartats d’aquest dossier ens presenta dues grans opcions: acceptar les noves tendències d’innovació o mantenir-se allunyats d’aquestes pràctiques. 

Podeu consultar aquesta revista [4] al Centre d’Informació i Documentació [9]

Inicieu sessió [10] o registreu-vos [11] per a enviar comentaris