Recórrer la història per entendre la contemporaneïtat

Juan Albarrán [2] | Producciones de Arte y Pensamiento [3]

Seguint una lògica historiogràfica, el llibre «Disputas sobre lo contemporáneo» [3] de Juan Albarrán reuneix diverses opinions, discursos, creacions i idees que permeten entendre d’on sorgeix el que entenem per contemporaneïtat actualment. Tot i seguir uns moments històrics concrets posicionats en una linealitat temporal per tal d’acotar l’art espanyol entre l’antifranquisme i la postmodernitat, alerta que en cap cas aquests moments pretenen marcar un inici i un final del relat, sino obrir noves mirades que permetin tensionar discursos i contraposar-los.

Es tracta doncs d’una anàlisi sobre art des d’una perspectiva històrica, on es posa especialment l’accent en els discursos creats al voltant dels moments artístics. És per aquest motiu que tot i parlar de moviments artístics es parla poc d’art en si, ja que el que més interessa son els discursos desenvolupats al voltant del moment artístic. A través dels diferents moviments artístics de l’època: des de les avantguardes fins al postmodernisme, passant per totes les formes artístiques dissidents del moment, es recullen els discursos i contradiscursos produïts en cada moment a l’Estat espanyol. Es podria parlar inclús de relats culturals enfrontats els quals han estat ordenats seguint una línia històrica. Per tal de compendiar totes les idees, conceptes, reflexions i crítiques del moment es reuneixen les produccions de diferents grups, tots ells pertanyents al context cultural del moment: des d’artistes visuals fins a directors de museus, passant per grups d’artistes i creadors, així com inclús partits polítics. D’aquesta manera s’aconsegueix una visió panoràmica molt ben contextualitzada que permet acabar fent un dibuix sobre què s’entén per postmodernitat i, per extensió, com s’ha creat i tractat la contemporaneïtat en aquest país. Conceptes que d’entrada, i des de la perspectiva teòrica, no son fàcils de tractar, i que després de llegir el present assaig queda demostrat que a casa nostra tampoc ha estat fàcil determinar-ne la seva definició.

Conjunt documental Grup de Treball (1973)

En definitiva, no només se’ns ofereix un croquis sobre moments i figures rellevants del panorama artístic, sinó que a més es fomenta la reflexió i permet el qüestionament de tot allò que s’ha dit i es diu sobre la postmodernitat i l’art contemporani [4]. És així com el context contemporani espanyol permet descobrir converses que creen més converses, discusions argumentades i contradiccions. D’aquesta manera es tracta d’una obra que va adreçada tant a creadors com a gestors culturals, ja que l’autor aconsegueix crear línies a través de les quals poder adquirir una visió contemporània i crítica sense deixar de banda la vessant històrica sobre l’art a l’Estat espanyol. [5] 
 

"El arte de nuestro tiempo, esquivo, mutable y atravesado por dinámicas históricas en estratos e intensidades múltiples, nos invita, como sugiere Groys, a seguir reflexionando en un infinito lapso de demora." 
 

Podeu consultar aquest llibre [3] al Centre d’Informació i Documentació [6]
 

Inicieu sessió  [7]o registreu-vos  [8]per a enviar comentari