Reconèixer l'exclusió per entendre la inclusió

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.
 

L’article és un resum dels punts més importants del llibre que la mateixa autora ha publicat. El llibre [2] en qüestió te com a objectius principals examinar l’exclusió diària que es pateix en el món de l’aprenentatge científic, amb un marc conceptual que permeti donar suport a un canvi inclusiu. De fet, una de les bases argumentatives del llibre és que no s'entén del tot bé com funciona l’exclusió, i que per tant tampoc entenem com funciona la inclusió. És per aquest motiu que planteja canvis estructurals per tal d’identificar i resoldre situacions de desigualtat al voltant de l’accés a l'aprenentatge i el coneixement, així com entendre com tractar l’equitat i evitar l’exclusió. Sobretot pel que fa a l’accés a l’aprenentatge, l’autora es preocupa per l’aprenentatge de la ciència, la qual sigui accessible per a tothom. Aquest punt es pot comparar perfectament amb l’àmbit cultural, ja que l’accés a l’aprenentatge cultural és una assignatura important per tal de propiciar un accés igualitari al coneixement cultural, i així aconseguir que un gran nombre de persones la pugui entendre i per tant accedir-hi sense barreres.
 

La reflexió de l’article ens porta a pensar que totes estem submergides dins d’una estructura de desigualtats amb les quals hem socialitzat [3], hem treballat i inclús hi hem contribuït amb la nostra feina d’una manera inconscient. És per aquest motiu que hem de ser molt conscients de la responsabilitat compartida al voltant de la reproducció de les relacions de desigualtat, i de la importància per aprendre a identificar-les i saber com no reproduir-les. Arribats a aquest punt on entenem que totes som conscients de la contribució que hem fet alguna vegada per fomentar la desigualtat, és fàcil adonar-nos que és cosa de totes, però sobretot dels grups majoritaris treballar-ho. D’aquesta manera l’argument de que les persones que pateixen exclusió perquè no es troben dins d’una grup de dominància son les responsables de la seva pròpia exclusió és completament fal·laç, ja que hem entès que totes hem contribuït a formar una estructura de desigualtat.

De totes maneres, tampoc s’ha d’entendre que la inclusió és fer l’esforç d’assemblar-se al grup de dominància. Moltes institucions cauen en aquest parany, ja que entenen la inclusió com una manera de persuadir a les persones de que s’equivoquen si no formen part de l’actualitat científica (o cultural). Al contrari d’aquestes pràctiques, s’hauria d’apostar per la integració, que segons el text és el preu a pagar per aconseguir la inclusió. Un preu que moltes persones no estan disposades a pagar. La integració passa per entendre i contemplar la diversitat d’orígens i necessitats que tenen les persones, per tal de que totes es sentin valorades i amb una possibilitat d’accés a la institució. Integrar també significa acceptar les diferències i les múltiples barreres que diverses persones poden tenir.

El següent esquema ha estat creat per tal de dissenyar o avaluar pràctiques amb la intenció de ser més inclusives. En aquest cas els grups que es senten benvinguts, representats a l’aprenentatge diari de la ciència són els grups dominants. Els altres tres quadrats representen les diferents maneres d'adreçar-se a l’exclusió/inclusió, i el quadrat de dalt a la dreta és l’objectiu ideal.

 Comprensió de la inclusió / exclusió amb el model combinat de justícia social redistributiva i relacional
 

Al voltant d’aquests quadrats sorgeixen tres objectius importants per tal de crear justícia social: accessibilitat, literatures i acceptació de la comunitat. Cadascun d’aquests objectius ens mostren una perspectiva diferent des d’on abordar i repensar la justícia social.
 

 Tres lents per pensar en la pràctica inclusiva
 

En definitiva, i a mode de conclusió, ser inclusiu significa que el nostre principal objectiu ha de ser que tothom tingui l’oportunitat de tenir una experiència rellevant, respectuosa i significant amb el dia a dia de l’aprenentatge científic (pràctiques culturals). Al cap i a la fi aquí s’han plantejat una seguit d’eines per tal de crear pràctiques més inclusives per tal de convertir l’aprenentatge científic (l’aprenentatge cultural) en quelcom autènticament rellevant per a totes les comunitats.

 

Podeu consultar l'article publicat al web d'Ecsite [4] aquí:

__________________________________________________________________________________________________________________________________ 

Dawson, Emily. (2019). Equity, exclusion and everyday science learning. Spokes (53).

Recuperat de https://www.ecsite.eu/activities-and-services/news-and-publications/digital-spokes/issue-53#section=section-indepth&href=/feature/depth/equity-exclusion-and-everyday-science-learning [5]

___________________________________________________________________________________________________________________________________

****