Iniciem un recull quinzenal de les publicacions penjades a facebook, perquè no us perdeu el que passa a les nostres xarxes socials. Una quinzena marcada per una gran varietat d'articles sobre: art i museus, música i arts escèniques, lectura i biblioteques i, en el marc de la Fira mediterrània, cultura popular i tradicional. Sense oblidar la cultura digital que, d’entre nombroses iniciatives, ens ha sorprès especialment amb Muzing, el Tinder dels museus, i Insta Novels de The New York Public Library, la lectura de novel·les a través d’Instagram.
La fira d’art que sempre es renova [2]
"Però el veritable factor sorpresa d’aquest Swab resideix en el programa de performances concebut per Alexandra Laudo sobre la relació entre art i tecnologia. El cicle, que ja va per la cinquena edició, és una aposta de l’oficina d’arts visuals de la Diputació i té l’ambició d’animar els ajuntaments a programar performances als espais culturals municipals. Si Swab serveix per a això, llarga vida tingui."
Maria Palau.
La cultura popular i tradicional és totalment receptiva a les pràctiques innovadores [3]
“Crec que des de la cultura popular i tradicional s’està innovant en molts aspectes, ja no només en els artístics sinó també en els aspectes socials, organitzatius... Els artistes professionals poden aportar noves mirades que se sumen a la voluntat de les associacions de cultura popular i tradicional de treballar en el present. [...] a la Fira posarem també especial atenció en aquestes mirades d’artistes amb trajectòries consolidades en la creació contemporània que presenten la seva particular mirada cap a cultura popular i tradicional.”
Jordi Fosas, Entrevista al Director de la Fira Mediterrània.
"Tot i que Instagram és una xarxa social orientada a compartir material audiovisual, també pot usar-se per a escriure i llegir. El millor exemple és el compte de la Biblioteca Pública de Nova York, que l'any passat va començar a pujar llibres als seus stories per gaudir-ne de forma gratuïta i en qualsevol lloc o moment a través del mòbil. Des de llavors, ja són 300.000 els lectors que han llegit grans clàssics de la literatura en aquest format, segons dades de la NYPL. " María Yuste
Muzing, el Tinder dels museus o com anar acompanyat a un museu a través d’una aplicació [5]
L’eina es basa en els gustos culturals dels participants a oferir-los per anar junts a veure una exposició, i més si per afinitats.
Meetic, Tinder, Happn, OnVaSortir ... Les plataformes de cites actuals són legió. A destacar, Muzing, disponible des del 23 de setembre gratuïtament a iOS i Androïd, se centra en la cultura. Dissenyada pels francesos Aurélie Hayot i Timothy Heckscher, aquesta aplicació per a telèfons intel·ligents connecta persones interessades en els mateixos esdeveniments en museus.
Les noves eines digitals, al servei dels museus i els seus públics [6]
La tecnologia permet, doncs, que ja existeixin museus que només exposin “llum” projectada, on l’objecte físic ja no hi és. Però, de quina manera el digital està canviant la recerca, l’exhibició, la difusió i el funcionament intern dels museus amb col·leccions amb objectes físics i amb un gran valor patrimonial, com és com és el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya?
Montse Frisach.
El nostre teixit associatiu dona vida al poble [7]
El regidor Xavier Lozano i Victori destaca el valor cultural de Torelló, en especial, les entitats populars i la programació del teatre Cirvianum:
“Torelló té ara mateix dos punts forts: la bona feina de les entitats culturals i el teatre Cirvianum”
“La cultura reflecteix el moment de la societat i per això veiem expressions culturals tan diferents al llarg de la història”
Entrevista a Xavier Lozano, regidor de Cultura de Torelló.
Cultura digital per a multimilionaris degenerats [8]
"El 1991, John Brockman va anunciar l'aparició d'una "tercera cultura" que substituiria finalment els intel·lectuals tecnòfobs literaris pels intel·lectuals del món de la ciència i la tecnologia.
"A la 'tercera cultura', les idees s'utilitzen principalment per obrir portes"
Evgeny Morozov.
Campus i biblioteques com a eines antipopulistes [9]
En el seu darrer llibre 'Palaces for the people' el sociòleg Eric Klinenberg insisteix en la importància dels càmpus universitaris i de les biblioteques, perquè són llocs radicalment inclusius que no jutgen a ningú, preserven la vida privada, tracten tothom de la mateixa manera, sense distinció de classe social, de raça, d'origen ètnic o d'edat.
Com poden els jocs millorar l'experiència dels visitants de museus [10]
“Els jocs són eines fantàstiques per aprendre. Ho sabíem des de ben petits si apreníem a netejar-nos a nosaltres mateixos o a memoritzar les taules del nostre temps. El més meravellós dels jocs, però, és que no són només per a nens i poden ser eines d’educació efectives en les seves exposicions tant per a adults com per a nens.”
Lauren Styx.
D’aquí quinze dies, tornem amb la següent repesca!
Inicieu sessió [11] o registreu-vos [12] per a enviar comentaris
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/members/interaccio
[2] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1251817721655925
[3] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1253893898114974
[4] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1258050447699319
[5] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1258158677688496
[6] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1258357551001942
[7] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1259773927526971
[8] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1260715787432785
[9] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1260726317431732
[10] https://www.facebook.com/interaccio/posts/1258367261000971
[11] https://interaccio.diba.cat/CIDOC/blogs/2019/patrimoni-marca-ciutat
[12] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[13] https://interaccio.diba.cat/node/8113