El gènere institucional

Sylvie Octobre [2], Frédérique Patureau [3] | Ministère de la Culture [4]

Normes de gènere a les institucions culturals

Princeses de conte i donzelles de dubtós protagonisme a l’espera d’un heroi. El llistat de personatges per descriure el gruix que ha tingut el paper de les dones  en relats i històries de la nostra cultura, tan arrelat com persistent, és infinit. Dels més clàssics fins alguns contemporanis, en forma de drama o comèdia i dels contes de fades a les mítiques tragèdies, hi podem trobar personatges femenins.
 

Més enllà de la representació però, es produeixen i reprodueixen desigualtats de gènere en tots els àmbits de la cultura, ja sigui en la creació, la medicació o la mateixa interpretació. Us en podeu fer una idea de quin és el panorama a casa nostra llegint el revelador informe ‘Desigualtats de gènere en l'ocupació cultural a Catalunya [5]’ que ha elaborat el CoNCA recentment o més concretament, podeu consultar també la radiografia del sector de les arts escèniques elaborada pel col·lectiu Dona’m escena [6].

En aquesta publicació [7] del Ministeri de cultura francès, un seguit d’articles ens revelen i ens fan qüestionar què és el que marca diferencia en el gènere i quins son els processos específics que es donen en diferents sectors artístics com poden ser les arts visuals o la dansa clàssica especialment però també la música, el teatre, l’art contemporani o la cultura científica i els videojocs. Per exemple, observeu algunes diferències entre la representació en funció del gènere, en les següents imatges d'un catàleg sobre els instruments de l'Orchestre de Paris [8]? [ara, actualitzat al web]

 

Les diverses autores assumeixen que les normes i els estereotips de gènere han marcat històricament unes polítiques culturals públiques que avui no hi tenen cabuda i que s’analitzen al llibre, de la mateixa manera que es proposen aspectes a tenir en compte com l’accés als estudis, una revisió històrica dels referents, tenir en compte l’atribució d’ajuts i les etapes de coconstrucció fins al reconeixement, dels estudis a la professionalització. Com conclu Lori Saint-Martin [9] a ‘Du genre dans la critiques d’art [10]’ des de les institucions i a tots els nivells ‘cal comptar amb les dones perquè es compti amb les dones’.
 

Podeu consultar 'Normes de genre dans les institutions culturelles [7]' al Centre d’Informació i Documentació [11]






 

Inicieu sessió  [12]o registreu-vos  [13]per a enviar comentaris