Cultura i espai públic. Nous usos i funcions | L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

Cultura i espai públic. Nous usos i funcions.

La gestió de l’espai públic està directament vinculada amb la cultura. Els espais acullen formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, necessàriament, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Maria Sisternas [2] s’ha centrat a estudiar el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes. Quin paper hi poden tenir les polítiques culturals en els usos i funcions de l’espai públic?

 

Richard Sennett / MARC ROVIRA

Gran part de la població vol ciutats que no són ètiques [3]

Richard Sennett (Chicago, 1943) és conegut sobretot gràcies als seus assajos, on barreja nocions de sociologia, història, literatura i urbanism.. El seu últim llibre,  ‘Construir i habitar’, és una síntesi brillant de bona part de les seves reflexions sobre el passat, el present i el futur de les ciutats. Sisternas ens recomana aquesta entrevista de Jordi Nopca a Richard Sennett [3] publicada al diari Ara el 21 d’abril de 2019.

«La vida secreta de las ciudades [4]», és el títol d’aquest llibre de Suketu Mehta [5], que esdevé un retrat sobre les ciutats del món a través dels immigrants que han aconseguit convertir-les en la seva llar. Planteja com hauríem de dissenyar una ciutat diversa que no exclogués a ningú.

“Toda ciudad tiene dos tipos de narrativa: la historia oficial y la historia oficiosa. La historia  oficial  se  publicita  a  bombo  y  platillo;  la  oficiosa  es  más  discreta,  pero también es más probable que perdure.”

Molt recomanable doncs, llegir aquest fragment del llibre [4] que ens regala Maria Sisternas, especialment per qui assisteixi al repte cinquè que ella mateixa coordinarà el dimecres 13 de novembre.

L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

La cultura no pot començar ni acabar en els límits del terme municipal, sinó que cal dissenyar polítiques de cooperació intermunicipal que impliquin xarxes i que es basin en la cooperació per tal de crear condicions adequades que sumin potencialitats, disminueixin costos, generin aliances i permetin establir nodes interactius de caràcter cultural entre diferents ajuntaments, amb un abast comarcal i nacional.

Oriol Picas [6], treballa en els àmbits de l’ordenació de serveis i equipaments culturals públics i en la promoció de xarxes de cooperació entre equipaments Culturals. El recent Pla de Museus 2030 [7], publicat el 2017, n’és un exemple.

“La cooperació entre municipis ha estat, és, i probablement serà un tema recurrent en el debat político-territorial del nostre país, i no sols al nostre país. Una qüestió que neix de la percepció objectiva, la necessitat, o fins i tot, de l’exigència preceptiva que plantegen aspectes com ara la manca de recursos per part dels municipis petits: hi ha la convicció que determinats serveis en àrees de baixa densitat demogràfica només es poden oferir si els comparteixen diversos municipis. 

A hores d’ara resulta difícil posar en dubte els arguments que empenyerien els municipis, i molt especialment els de menor dimensió a establir estratègies de cooperació cultural.” (...) 

“Cal tenir en compte que la cooperació intermunicipal en cultura no és en cap cas preceptiva, i que per tant, la col·laboració sorgeix de la voluntat dels responsables municipals amb la perspectiva d’assolir fites que no els seria factible des d’una posició individual, de prestar més i millors programes i serveis culturals a la ciutadania.”

Podeu descarregar el document complet al catàleg: «La cooperació municipal en matèria de cultura: Realitats i perspectives en l’àmbit dels municipis petits [8].» (2004) Centre d’Estudis i Recursos Culturals-Diputació de Barcelona.

L’objectiu del Debat Interacció 19 serà marcar quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Al d’enguany enfocat a les regidories de cultura, s’anomena; ‘Un mandat per a la cultura’ i hi trobem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Així com també grups de treball coordinats per diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa. [9]

[10]

Inicieu sessió [11] o registreu-vos [12] per a enviar comentaris