Anuari d'Estadístiques Culturals 2019

L’any 2019 és a punt d’acabar i amb ell es tanca, un any més, l’Anuari d’Estadístiques Culturals. Implantada l’any 2005, la generació estadística per part de la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio  té com a objectiu principal posar en relleu la importància que té la cultura com a motor desenvolupador econòmic i com a generadora de valor social. 

Ara bé, si la cultura és important com a motor econòmic ens ho diu la lectura que en podem fer d'algunes dades com que la despesa en cultura baixa un 4,4 % el 2018. Si bé, per altra banda d'aquest informe se'n despren que el sector cultural aporta un 3,2 % al PIB informa que aquest només rep un finançament públic descompensat per totes les administracions, que és del 0,06 % per part de l’Estat, un 0,10 % Autonòmic i un 0,28 % de l’Administració Local.

En aquest consum, Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola en despesa cultural. De fet, les catalanes i catalans ens vam gastar 269 euros l'any passat en bens i serveis culturals, mentre que a nivell estatal van ser uns 275 euros. Per llar, també un xic menys que els 683 euros estatals, a Catalunya vam gastar 660,60 euros. El dels equips i accessoris audiovisuals és l'únic sector on els catalans han gastat més que l'any anterior, que passa dels 73,4 euros als 74,6.

L’Anuari d’aquest any 2019 presenta una estructura dividida en dos grans blocs: magnituds transversals i magnituds sectorials. Pel que fa al primer gran bloc, en destaca el primer apartat dedicat a l’empleabilitat cultural. Com es pot apreciar a la següent taula, l’augment de llocs de treball culturals és substancialment considerable. Una ocupació amb majoria d'homes, el 60,9% (420.100) davant del 39,1% de dones (270.200), i només el 69,9% l'ocupació cultural és assalariada, el que suposa una xifra més baixa que la que trobem en el total de la població ocupada espanyola, que és del 84%.

Una de les novetats de l’Anuari d’enguany és un breu vídeo divulgatiu que resumeix els principals punts a tenir en compte de l’eix transversal.

Pel que fa a les magnituds sectorials, en destaquem aspectes concrets de cada sector. Per exemple, a l’àmbit patrimonial on es recull informació relativa al patrimoni cultural, concretament als béns mobles i immobles. De totes les dades recollides del sector, en destaca el nombre de persones que han visitat monuments i jaciments arqueològics en l’últim any. A la taula es pot apreciar un augment de visitants destacable:

Seguidament, de les dades compendiades referents als museus i les col·leccions museogràfiques, podem destacar la quantitat de visites segons el col·lectiu poblacional durant el darrer any:

 

A la taula es pot apreciar un augment de les visites d’uns 10 punts en comparació amb els anys anteriors. Crida l’atenció que el grup poblacional on més ha augmentat el nombre de visites sigui el més jove, el de 15 a 24 anys. 
 

Sobre el sector del llibre en destaca respecte l’any anterior una baixada força pronunciada del total de publicacions, tant en format paper com en altres formats.
 

Pel que fa a la naturalesa jurídica del editors, els públics creixen lleugerament respecte a l’any passat, si bé segueix sent molt inferior a la privada, malgrat percebre en aquesta una lleu disminució.

En relació a les dades referents a les arts escèniques, s’aprecia un augment considerable de les representacions teatrals, amb una diferència de més de 400 respecte a l’any anterior. També cal destacar un notable creixement en el nombre d’espectadors.

 

En aquesta categoria també es contemplen les dades relatives al nombre d’espais escènics permanents, les produccions musicals, les entitats musicals, les companyies de teatre, els festivals i els centres d’ensenyança, investigació i documentació dedicats a la dansa, entre d’altres.
 

D’entre les dades recopilades en relació al sector del cinema i altres continguts audiovisuals, cal ressaltar l’augment de pel·lícules de producció espanyola, tant en el cas dels llargmetratges com en el dels curtmetratges.

 

D’altra banda el nombre de cinemes cau, si bé gairebé imperceptiblement, per primera vegada des del 2014. Paral·lelament, cal fer esment a la quota de mercat del cinema espanyol, que cau en relació al 2017: de 99,8 milions a  98,9.

Finalment, les comunitats autònomes amb una major població dedicada a activitats culturals són Madrid, amb un 5,4% i Catalunya, amb un 4,4%. Destacant també que les empreses culturals han augmentat un 3,6% en el conjunt de l'Estat, el que suposa 122.673 empreses, de les quals un 20% són catalanes.

Podeu consultar el document complet o el resum executiu a través dels següents enllaços: 

PDF     Anuario de Estadísticas Culturales 2019 [2] (complert)

HTML   Anuario de Estadísticas Culturales 2019 [3] (complert)

HTML   Anuario de Estadística Culturales 2019 [4] (resum executiu)





 

Inicieu sessió  [5]o registreu-vos  [6]per a enviar comentari