Alerta complaent

Miquel Molina [2] | La Vanguardia [2]

Les ciutats, o més que ciutats, les metròpolis son avui en dia els grans pols d’atracció generadors de creativitat i creixement econòmic més enllà del territori i les fronteres que delimiten els estats. Barcelona n’és una d’elles que s’ha erigit sempre a través de grans esdeveniments, exposicions, jocs olímpics i fòrums inventats precisament per tal de donar continuïtat al model cultural de ciutat que s’ha anat reciclant amb els anys.

Amb aquesta idea com a punt de partida i tenint en compte la situació que viu Barcelona com a capital de Catalunya, Miquel Molina [3], exposa a 'Alerta Barcelona, adiós a la ciudad autocomplaciente [4]' els orígens d’aquest model així com els cops de timó que ha anat patint darrerament en funció de les governances que ha tingut la ciutat. Com acomiada el subtítol, l'autocomplaença és un dels factors que assenyala com a culpable de la manca de projecte cultural i l’apatia generalitzada que observa sobre la ciutat. Culpa d’aquesta situació l'efecte del Procés i les polítiques d'Ada Colau, que apunta que es centren en allò social però sense discurs cultural.

Però més enllà de la posada en situació i la crítica, l’autor proposa un pacte per Barcelona. Un pacte, que construeixi una metròpolis forta, però redefinint la seva capacitat d'atraure un turisme respectuós. Per això es proposa estructurar un model que aporti turisme cultural, en comptes d’un turisme que s’imposi en la definició de l’oferta cultural (o d'oci) de la ciutat, convertint-se en una mena de parc temàtic.

Son diversos els temes que exposa, entre ells: recuperar la reputació perduda i la resposta cultural que hauria d’oferir la ciutat tenint en compte la música, les escultures, el turisme cultural, la relació amb Madrid i l’entorn metropolità de Barcelona, els vincles entre art i ciència o la cultura i el món empresarial, per acabar parlant de la identitat i l'autoestima de les barcelonines i els barcelonins.

Segons Molina, hi ha la necessitat de generar bones notícies, per les quals planteja la possibilitat d’acollir de nou uns Jocs Olímpics pel 2032: “Barcelona necesita poner en marcha la máquina de las buenas noticias y sentar las bases para la definición del modelo de ciudad” un model que ‘només pot ser cultural’

Podeu consultar aquest llibre [2] al Centre d’Informació i Documentació [5].

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per enviar comentaris