On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques [2] | Ministère de la Culture et de la Communication [3]

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.

Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.

El número 134 de Culture et Recherche (hivern 2016-17) posa sobre la taula l’ús que es pot fer de les eines digitals en relació als públics i els equipaments culturals i patrimonials, posant el focus en els àmbits següents.
 

• Des dels mitjans digital: s’analitza quins mitjans i amb quins objectius es poden utilitzar. S’exploren les possibilitats de la desmaterialització i digitalització d’arxius, i l’activació i cooperació de comunitats a través d’eines digitals, etc.​

• Quins públics i amb quina finalitat. Anàlisi de les pràctiques en línia dels públics de patrimoni.

• Recull d’experiències. Entre les que destaca l’Estudi de relació dels públics del museu del Louvre [4]amb el món digital, els arxius col·laboratius de la Vendée amb el Laboratori dels internautes [5], o els MOOC [6] com el de Versailles sobre Lluís XIV [7].

A la portada, hi veiem una espectadora amb els auriculars que són bandera de les peces del director català, Roger Bernat [8]. A les seves obres de teatre el públic participa, i és activat gràcies a les narracions a través dels auriculars que a partir d’un relat, dirigeix i promou l’acció del públic, convertit en actor. És aquesta unió simbòlica del mateix espectador entre l’espai físic, entre el llatí ‘in situ’ i l’anglès ‘on line’, entre la tradició clàssica i l’actualitat digital.

Avui, no hi ha un sol públic, i els públics globals són la suma dels públics físics i digitals. Trobem com a exemple aquest estudi del Louvre, segons el qual, de la suma de públics que suposaria el 100%, només és un 4,4% únicament físic. Mentre que la majoria, pràcticament el 70%, visita el Louvre físicament però també virtualment (des del web, Xarxes socials, apps, etc.)
 

El que ens aporta aquest número de Culture et Recherche, és un ampli mostrari d’estudis i projectes que vinculen els públics i les opcions digitals, ja que com veiem en el cas del Louvre, avui dia no hi ha pràcticament públic ‘in situ’, sense un públic digital.

PDF Culture et Recherche 134, Les publics in situ et en ligne [9]

HTLM Culture et Recherche 134, Les publics in situ et en ligne [10]

Inicieu sessió  [11]o registreu-vos  [12]per a enviar comentaris