L’essència de la cultura és l’experiència

Què és la cultura? La pregunta ha perseguit generacions i generacions de pensadors i ha generat una miríada de teories. De fet, intentar respondre-la de manera satisfactòria implica entrar en un terreny pantanós. La cultura és un concepte multidimensional amb ramificacions i extensions difícils de traçar. La complexitat d’articular una definició clara i que reculli totes les seves derivacions ens dificulta respondre una segona pregunta: per a què serveix la cultura? Si no podem manifestar què és resulta complicat saber quina utilitat té. Això no obstant, podem afirmar que al nucli de la cultura rau l’experiència. A partir d’aquesta idea l’Observatorio Vasco de la Cultura-Kulturaren Euskal Behatokia [2] presenta ‘El valor público de la cultura’, un estudi que indaga en les preguntes més essencials del fet cultural.

La publicació del document és una resposta a una doble crisi, segons els autors. Tal com expliquen, en l’última dècada la cultura ha patit una crisi econòmica i una crisi de legitimació. A banda de la reducció de les partides pressupostàries a aquesta àrea (en parlàvem arran de la presentació de l’avaluació estratègica [3] del Teatre Nacional de Catalunya), sembla que cada cop es qüestiona més l’aportació de la cultura en el desenvolupament individual i col·lectiu. Per això l’Observatorio Vasco de la Cultura va més enllà dels estudis d’impacte econòmic i social (en són un bon exemple els documents [4] de Creative Europe [5], com ara ‘Mapping the Creative Value Chains [6]’) i se submergeix en el nucli de la qüestió. D’aquesta manera afirmen que en essència la cultura és una experiència. A partir del concepte “experiència cultural” intenten entendre de quina manera es genera el valor públic de la cultura i com es pot arribar a mesurar quelcom tan efímer, personal i intangible.

Val a dir que el marc de referència en què se situen és el triangle de valor de Holden [7], que identifica tres eixos: valor intrínsec, valor instrumental i valor institucional.

A partir d’aquest esquema, Holden reivindica el valor intrínsec de la cultura. Diuen els autors:

El núcleo y desencadenante de todo lo demás es la experiencia. Una experiencia que además de ser impactante o memorable tenga sentido en la vida de las personas. No se trata de poner énfasis en su importancia, sino en investigar de qué manera afecta a la creación de valor cultural. Así, la clave está en analizar el significado de esta experiencia cuyo valor radica en el encuentro entre una persona (o varias) y un objeto cultural, sea éste tangible o intangible.

I com es pot analitzar l’impacte individual d’una experiència cultural? L’estudi posa de manifest que això representa un repte metodològic important però a la vegada posen l’èmfasi en la necessitat d’una aproximació pluridisciplinar. En el quadre següent se sintetitzen les tipologies d’impactes, que ens indiquen possibles direccions d’investigació.

En definitiva, ‘El valor público de la cultura’ ens ajuda a apropar-nos al fet cultural des d’una altra mirada. Potser, bombardejats de dades i estadístiques sobre públics i consum cultural, hem oblidat el valor real de la cultura. A fi de portar el debat i les polítiques culturals al nucli de la qüestió, la lectura d’aquest estudi ens sembla imprescindible.

Per a més informació, podeu consultar el document:

PDF    El valor público de la cultura [8]

HTML  El valor público de la cultura [9]

Inicieu sessió [10] o registreu-vos [11] per enviar comentaris