Educació, ciutat i patrimoni

Laia Coma [2] i Joan Santacana [3] [coords.] | Ediciones Trea [4]

És un recurs especialment dirigit a educadors i educadores per a la implementació de nous models pedagògics per a formar en patrimoni; més que receptes o models tancats s’hi poden trobar suggerències i idees que cal adaptar-les al projecte concret.

El moviment de les ciutats educadores va néixer l’any 1990, es va formalitzar el 1994 amb la creació de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores [5] i el 1996 es va crear a Espanya la RECE (Red Estatal de Ciudades Educadoras [5]). «Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage» adopta el nom i la referència al llibre de cuina del projecte Exploratorium Cookbook, una sèrie de 3 llibres editada entre 1976 i 1993 per l’Exploratorium de California [6].

Les tres línies vertebradores del llibre són la ciutat, l’educació i el patrimoni. La ciutat entesa com una laboratori i crisol de cultures, un gran contenidor de propostes culturals que alberga tant patrimoni urbà com immaterial. “La ciutat és un marc i un agent educador que, davant la tendència a la concentració de poder, practica l’opinió pública i la llibertat”. L’educació vehiculada des del el seu concepte ampli, “tot educa” més enllà de les diferències entre formal/informal; perquè totes les accions encaminades a fomentar l’esperit creatiu eduquen i també les que generen opinió o fan que els ciutadans i ciutadanes participin. I per últim el patrimoni, també en la seva concepció més extensa: patrimoni natural i patrimoni cultural, i totes les seves vessants (urbà, tradicional, immaterial, arqueològic, documental...). Està caracteritzat per la seva pluralitat i sempre té en comú que té un valor emocional, és patrimoni col·lectiu, patrimoni viu.

L’esforç realitzat per a establir uns models d’educació patrimonial és fruit d’un estudi realitzat l’any 2008, en que es van analitzar més de 300 activitats realitzades a les ciutats pertanyents a la xarxa temàtica ‘Ciutat, Educació i Valors Patrimonials’. D’aquesta recerca, doncs sorgeixen els 15 models que il·lustra el llibre:

1. Model teatralitzat
2. Model kit mòbil
3. Model itinerari
4. Model taller
5. Model basat en la didàctica de l’objecte
6. Model de recerca-acció
7. Model de projectes o campanyes
8. Model activitat-aula
9. Model lúdic – els jocs de rol
10. Model lúdic – els jocs de pistes
11. Model lúdic – els jocs de taula
12. Model lúdic – els jocs d’estratègia
13. Model museogràfic – mòduls interactius a l’aire lliure
14. Model museogràfic – mòduls amb tecnologia
15. Model d’activitats a museus i centres d’interpretació

A partir d’aquest complex exercici de modelitzar, hi trobarem el “llibre de receptes”, els models didàctics d’educació patrimonial desenvolupats de forma específica. Hi ha exemples, consells d’aplicació de les dinàmiques, ús de materials i altres recursos. Finalment s’apel·la a la coordinació, es fa una crida a l’acció coordinada entre educadors, museòlegs i ciutadans de tot el món.

Podeu consultar aquest llibre [7] al Centre d’Informació i Documentació [8].

Inicia sessió [9] o registra’t [10] per enviar comentaris