L’educació de les arts per millorar l’economia

 Magdalena PASIKOWSKA-SCHNASS [2] |  Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura [3] | Parlament Europeu [4], 2017

L’ensenyament de les arts han anat a la baixa a la majoria de països de la Unió Europea els darrers anys, i justament la Comissió Europea ens planteja en aquest estudi la necessitat de complementar els estudis de les matèries elementals i de ciències, no pas de convertir-lo en eixos troncals, amb l’ensenyament de disciplines artístiques.

Els principals motius s’exposen fent ús de conclusions de conferències, convencions i d’altres estudis realitzats principalment per la UNESCO [5] o l’OCDE [6]. Conclouen que les arts fomenten en els estudiants l’augment de la comprensió de la complexitat social i cultural, cohesionen la societat, milloren l’empatia i l’autoestima, i que apodera una majoria de la societat.

Si bé aquests són els valors que diu marcar-se com a objectiu la Comissió Europea, el cert és que planteja el coneixement de les arts i la cultura com a millora del benestar i la felicitat de la societat des de l’educació, però els valors que s’utilitzen per posar-ho de manifest són abastament econòmics, com ara que “Segons l'OCDE, a nivell instrumental, la formació professional en aquest àmbit [les arts] és necessari per a una economia, amb una quota estimada de CCI [7] que oscil·la entre el 3% i el 6% del PIB.”

Què proposa doncs la Comissió davant aquesta realitat de uns ensenyaments artístics a la baixa, i a través de la visió utilitària d’aquestes matèries entorn les arts? Ben poca cosa.  Com és sabut les competències reals en polítiques culturals i encara més d’ensenyament, des de la Unió Europea són ben limitades, per no dir gairebé inexistents. L’única via que es pot utilitzar des del Consell Europeu és recomanar als estats membres una sèrie de mesures i opcions a seguir per tal de fomentar l’ensenyament de les arts i la cultura. Aquestes mesures recomanades seran ben vistes pels que formen part d’aquesta cadena productiva cultural, ja que apunten a una millora del sector cultural des d’un punt de vista economicista, i privat. Més enllà de millorar aspectes socials i emotius dels ciutadans, l’objectiu és d’incrementar la creativitat, la innovació dels mercats, millorar el benestar dels ciutadans i en conseqüència fer que les economies dels estats creixin a partir d’aquests valors.

Ja concretant, alguns dels programes i aplicacions pràctiques que té la Comissió Europea entorn la cultura, es posen d’exemple, els programes d’intercanvis d’estudiants Erasmus+, el Servei de Voluntariat Europeu o Europa Creativa com a programa de subvenció a la creació europea.

Consciència cultural, segurament n'hi ha, però també podem dir que dins d'Europa hi ha moltes punts de vista sobre l'aplicació que poden tenir els ensenyaments artístics a la societat. L’impacte d’aquest document és bàsicament informatiu, sobretot de quins són els punts que destaca la Unió Euopea entorn les polítiques culturals i educatives, i tot i que mostra clarament una visió instrumentalista, les capacitat d’aplicar aquestes polítiques  des d’Europa queden lluny d’influir en la vida diària dels europeus.

Recordeu que a Interacció18 [8] aprofundirem en l'actualitat de les relacions entre cultura i educació No us ho perdeu!

PDF Arts, culture, and cultural awareness in education [9]

HTML  Arts, culture, and cultural awareness in education [10]

Inicieu sessió [11] o registreu-vos [12] per a enviar comentaris