Dret a l'educació, tota la vida

L’1 d’abril, a més de diumenge i festiu, va ser el Dia Mundial de l’Educació [2]. Els objectius d’aquest dia mundial són posar el focus en els drets i els deures educatius per part de les administracions públiques, i plantejar els reptes de futur per una educació lliure i universal com els punts següents:

• Aconseguir l'educació de qualitat per a totes i tots i l'aprenentatge al llarg de la vida

• Mobilitzar el coneixement científic i les polítiques relatives a la ciència a través del desenvolupament sostenible

• Abordar els nous problemes ètics i socials

• Promoure la diversitat cultural, el diàleg intercultural i una cultura de pau

• Construir societats del coneixement integradores recorrent a la informació i la comunicació.

Sobre el dret a l’educació trobem la referència a la Declaració Universal dels Drets Humans [3] per part dels països participants a l’ONU [4] el 1948. Una declaració que malgrat contemplar el dret a l’educació, molts d’aquests països sotasignats, no tan sols no respecten, sinó que treballen en contra del foment d’una educació lliure, igualitària i universal, d’infants i adults.

L’article 26 d’aquesta declaració, es centra en el dret i el deure universal de l’ensenyament, com ara:‘1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria.’ El mateix article proposa també facilitats per les especialitzacions com que ‘L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.’ Referint-se als estudis superiors i universitaris, que haurien de ser accessibles pels mèrits, i no per motius econòmics o socials.

En el segon punt, es posa el focus en que ‘2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals’ com una eina clau per fomentar la comprensió del món. I que per tant ‘promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.’ Vinculant l’ensenyament accessibles i transversal amb una millora del coneixement de l’entorn i per tant, el respecte mutu entre societats.

Finalment, el darrer article: ‘3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.’ D’aquesta manera, els progenitors o tutors són els que tenen potestat per escollir dins les vies possibles d’ensenyament, quina els convé més al seu infant, dins el marc de les seves possibilitats.

És clar que més enllà dels drets i deures que molts estats no compleixen, pel que fa a l'aprenentatge al llarg de la vida, hi ha una assignatura pendent en la majoria dels països que formen part d’aquesta Declaració Universal. Ja no només pel que fa a l’educació formal, sinó també des de la no formal. Al proper Interacció18 [5], seguirem aquesta nexe entre els drets i les pràctiques, sobretot les que impliquen el lligam entre la cultura i la educació. I posant especial atenció a models d’educació que des de la cultura, s’estenguin tota la vida.

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per a enviar comentaris