La cultura i la creació, puntes de llança de la innovació

 Directorate-General for Education and Culture (European Commission) [2]

La crisi global de 2008 va ferir quasi bé de mort el sector cultural. Malgrat que els economistes diuen que ja l’hem superada, les conseqüències de les retallades en cultura i de l’augment de l’IVA han debilitat greument el sector; de fet, encara no se n’ha recuperat i els atacs no s’aturen [3]. Això no obstant, la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea [4] ha presentat ‘The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors’. Es tracta d’un informe d’un dels grups de treball basats en la fórmula de cooperació Open Method of Coordination [5]. En el marc del Pla de treball per la Cultura (2015-2018) [6], els debats d’aquests d’experts dels estats membres [7] han portat a col·lació la importància dels sectors culturals i creatius en la construcció del futur d’Europa, ja que “they generate considerable economic wealth and form European identity, culture and values” (p. 11).

L’objectiu del document és analitzar el paper de les polítiques públiques en el desenvolupament del potencial emprenedor i innovador dels sectors culturals i creatius (CCS en anglès). En contraposició a altres [8]documents semblants [9], l’informe es focalitza en aquelles mesures que van més enllà del finançament, és a dir, en les estratègies i els programes de suport que es poden dinamitzar des de l’administració. El grup d’experts autor del report arriba a tres conclusions:
 

• Els CCS no només tenen un rol econòmic destacable, sinó que tenen el potencial de generar un canvi social positiu, augemtar el nivell de benestar i proposar solucions innovadores pels problemes de les societats contemporànies.

• Les empreses del sector acostumen a ser petites i inclouen un gran nombre de treballadors autònoms; cal que les iniciatives públiques de suport ho tinguin en compte.

• La majoria de reptes del segle XXI té una base cultural, de manera que cal establir espais de diàleg entre el major nombre possible de ciutadans; el diàleg i la cooperació són imprescindibles.
   

A partir d’aquestes conclusions el document enumera un total de nou recomanacions:
 

• Destacar no només el potencial econòmic dels sectors culturals i creatius sinó també la seva capacitat d’incidir positivament en la societat i el benestar de la població.

• Entendre la innovació més enllà de la tecnologia, incloent el disseny, els continguts i els processos de treball.

• Tenir en compte, des de l’administració, les característiques específiques del sector.

• Situar el sector cultural i creatiu en xarxes i estructures de suport a l’emprenedoria i la innovació.

• Integrar els CCS en estructures d’interrelació amb altres sectors en tots els nivells de governança (UE, nacional, regional i local).

• Promoure iniciatives intersectorials en què els sectors creatius i culturals treballin en xarxa amb altres sectors econòmics i socials.

• Conscienciar sobre el valor afegit que suposen les iniciatives centrades en l’usuari i en la cocreació.

• Reconèixer que els CCS poden capitanejar projectes de desenvolupament local i regional.

Finalment, l’informe de la Direcció General d’Educació i Cultura va més enllà de formular recomanacions per als ens públics. Les seves anàlisis i propostes demostren que el món de la cultura i la creació no és secundari. De fet, pot esdevenir la punta de llança de la transformació de la societat i resoldre els principals reptes als quals ens enfrontem. Però a fi que això sigui una realitat, cal augmentar la inversió pressupostària en tots els nivells de govern.

Per a més informació, podeu consultar el document:

 

PDF    The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors [10]

HTML  The Role of Public Policies in Developing Entrepreneurial and Innovation Potential of the Cultural and Creative Sectors [11]

Inicieu sessió [12] o registreu-vos [13] per enviar comentaris