Les altres cares de la meritocràcia

Jo Littler [2] | Routledge [3]

La meritocràcia ha estat utilitzada com a símbol d’equitat en el sentit de que es constitueix com un sistema d’oportunitats per arribar al poder per a tots, convertint-se en una eina clau en la legitimació cultural del capitalisme. Existeixen però altres lectures, aquest llibre destaca que la meritocràcia es forma com una plutocràcia ja que és un sistema que ajuda a reproduir i perpetuar el model actual.

«Against meritocracy. Culture, power and myths o mobility» destaca cinc realitats negatives de la meritocràcia en el seu significat actual, marcat per la teoria neoliberal. En primer lloc, dona suport a un sistema competitiu i jeràrquic segons el qual hi ha gent que ha de mantenir-se al marge del centre de poder; ignora la desigualtat estructural, caient en la fal·làcia de la igualtat d’oportunitats. En segon lloc, assumeix que el talent i la intel·ligència, característiques essencialitzades i estandarditzades, són quelcom innat. En tercer lloc, ignora el fet  que “l’ascensor del mèrit” és més dificultós per uns que per altres; ja que sovint l'accés a certes oportunitats ve donat pel nivell socioeconòmic, pels estudis dels pares, pel context en què s’ha crescut, per les relacions socials properes... En quart lloc, no fa crítica de l’escala de valor jeràrquica de les professions que surt de la meritocràcia. Finalment, funciona com una mite ideològic que sustenta les iniquitats econòmiques i socials.

Les alternatives a la meritocràcia que es plantegen al llibre comencen amb estratègies de polítiques públiques relacionades amb la redistribució de la riquesa i amb la lluita contra la discriminació. A més, caldrà que aquestes lluites vagin acompanyades d’un sistema públic de provisió social; d’altra banda, la tecnologia digital es configura alhora com una potencialitat de millora en aquest camp.

Podeu consultar aquest llibre [4] al Centre d’Informació i Documentació [5].

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per enviar comentaris.