Music City, musicalitzar les ciutats

Frances Moore [2] i Graham Henderson [3] | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica [4] i Music Canada [5]

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI [4], per considerar aquestes, com a ciutats musicals:
 

• Una escena musical pròspera.

• Accés a espais i llocs.

• Un públic receptiu i compromès.

• Discogràfiques i altres negocis relacionats amb la música.

També és important una sèrie de suports al seu entorn, com per exemple:

• Una infraestructura urbana àmplia.

• Suport governamental de diversos nivells per a la música.

• Educació musical de base.

I hi ha d’altres elements que potser no siguin imprescindibles però es troben sovint en ciutats musicals, com ara:

• Història i identitat musical.

• Turisme musical.

• Reconeixement de la música com a conductor econòmic.

• Ràdios comunitàries fortes amb suport a la música local independent.

• Un so o sons locals diferents i propis.
 

En definitiva, una ciutat musical o Music City, és per definició, una ciutat que genera molta música i en conseqüència, una economia musical vibrant. I on aquesta esdevé marca de la casa i alhora genera un mercat dinàmic entorn la música. De fet, entre molts governs i certs grups econòmics hi ha interès en les Ciutats de la Música ja que aporten a les ciutats importants recursos econòmics, generen ocupació, a més de crear beneficis culturals i socials.

‘The mastering of a music city’ [6], està pensat com un full de ruta per tal de potenciar la música a les ciutats, de la mida que siguin, amb la facilitat d’adaptar-se a la realitat de cada una d’elles. L’estudi inclou tant les ciutats més conegudes precisament per la seva vitalitat musical ‘Liverpool, New Orleans, Memphis, Nashville o Londres, com per les que aspiren a ser-ho com Bogotá o Melbourne, i promouen un nou entorn musical per a la ciutat. Contempla tant les polítiques públiques com les iniciatives privades, que poden generar a diferents nivells, un entorn més fàcil per als músics i pel sector. Anomena propostes des dels espais de creació, als concerts de petit format, com els grans esdeveniments, i té en compte sobretot els aspectes econòmics de la indústria musical, però també els factors polítics que s’han de donar per facilitar la dinamització musical a les ciutats.

En aquesta línia, Joan Subirats [7], recupera la proposta de Berta Sureda [8] per reactivar la música en viu a la ciutat de Barcelona [9]. Subirats opina que  ‘La prioritat política és que la música no solament tingui lloc en grans formats i festivals, sinó en espais de petit format més assequibles i fàcils de programar’, així com passa a d’altres ciutats catalanes com en el cas de Manresa amb el projecte Batalla de bandes [10], Vic amb el MMVV [11], o el projecte de Les cases de la Música [12]. En aquest aspecte, amb una nova ordenança que permetria la música en viu a pràcticament qualsevol local de la capital; s’entreveu un futur més esperançador per la música en viu a la ciutat de Barcelona. El que podria ser un principi i referent com a ‘Music City’, generant un impacte semblant a la resta de municipis del seu entorn.
 

«Cada ciutat i poble són diferents. L'èxit de 'Music City' contribueix fortament a l’escena musical popular, i genera valor a l'economia local i comunitària en el seu conjunt.» Tom Kiehl [13], UK Music [14], Londres.

HTML  The mastering of a music city [15]

PDF  The mastering of a music city [16]

Inicieu sessió [17] o registreu-vos [18] per a enviar comentaris