Universcience o com reconciliar les ciències i la cultura

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier [2] - Universcience [3]

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience [4] en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie [5] i el Palais de la Découverte [6].

Segons Claudie Haigneré, la coordinadora d’aquesta obra col·lectiva, es tracta d’una defensa a favor de la cultura científica en un moment on els avenços científics i la innovació tecnològica han esdevingut els principals factors de canvi que afecten al nostre entorn i rutines. Havent partit d’un constat en què la ciència i la tècnica no formen part de la cultura per a una gran majoria de la societat, es presenta com a una crida per estimular el gust per les ciències, fomentar el desig per la recerca i, en definitiva, a instaurar la cultura científica com una part inseparable de la cultura.

El contingut d’aquest llibre, elaborat expressament per prestigiosos científics, filòsofs i epistemòlegs francesos, està dedicat als principals camps de treball científic: l’univers i la matèria, els éssers vius, les matemàtiques i l’epistemologia. S’hi presenten els resultats d’estudis rellevants, s’indica cap a on es dirigirà la recerca en el futur i es demostra que l’impacte que té la ciència en la vida quotidiana dels individus concerneix a tota la societat.

Pel que fa al primer bloc, i a partir d’exemples clarificadors com el sorgiment d’una consciència ecològica de la humanitat a partir d’un avenç com la conquesta de l’espai, l’astrofísic Jean-Pierre Luminet [7] insisteix en la propera relació entre ciència i cultura.

Quant a la biologia del desenvolupament, Nicole Le Douarin [8] mostra com la recerca sobre els éssers vius està relacionada amb les nostres representacions simbòliques, les creences i els valors més antics de la civilització.

El neurobiòleg Henri Korn parla de la revolució que estan suposant els darrers descobriments en els camps de la neurociència i les ciències cognitives, l’ambició dels quals és acabar amb les barreres existents entre un gran nombre de disciplines per «comprendre les bases neuronals de les representacions mentals, del raonament, de les relacions interpersonals, de la moral i de l’empremta cultural i social».

Altres dels autors que hi participen centren les seves aportacions en la importància de les matemàtiques i el càlcul en el viratge que estan prenent avui diversos àmbits científics, que s’hi troben en encreuaments entre allò real i allò virtual, en la seva dimensió digital.

Jean-Marc Lévy-Leblond [9] se centra en les paradoxes econòmiques, socials, epistemològiques i culturals existents actualment en la noció de cultura científica. En el seu llibre «La science (n')est (pas) l'art» (que vam analitzar en aquest post [10]) se centra en l’art per analitzar aquestes paradoxes.

Bernard Stiegler [11] destaca les oportunitats i els perills que suposa l’actual civilització digital per a les tecnologies de la informació i els individus que, segons hi apunta, estan en un nou procés de «transindividuació» al servei de les xarxes socials.

Per ampliar informació en la matèria, us recomanem l’interessant canal de televisió en línia [12] d’Universcience (en francès) que ofereix tot un seguit de documents audiovisuals organitzats en categories com «art i ciència», «ciències de l’home i de la societat» o «tecnologia, entorn digital i innovació» que es van actualitzant cada setmana.

 

[12]

Podeu consultar aquest llibre [13] al Centre d’Informació i Documentació [14]

Inicieu sessió  [15]o registreu-vos [16] per a enviar comentaris