El rescat de la creativitat a les "ciutats creatives"

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a 'Urban subversion and the creative city'.

En la primera part, el llibre repassa l’emergència del paradigma de les Ciutats Creatives i la seva formalització en un model estandarditzat present en les agendes públiques, el qual admet còpies arreu del món. Els conceptes de neoliberalisme, ciutats globals, marca de ciutat, indústries creatives, gentrificació, districtes culturals i clústers tecnològics són analitzats des de la seva gènesi fent referència als principals autors que han contribuït en el seu debat, especialment pel que fa a la teoria crítica, i aportant contextualització amb exemples significatius com ara Sidney, Toronto, Copenhaguen, Abu D’habi o Leicester.
 
 

Zona de Southbank, a Londres
 
 

En la segona part, l’autor se centra en el 'rescat' de la idea de creativitat, redibuixant una nova ciutat creativa a través de la història de l’intervencionisme urbà com a forma de resistència al desenvolupament dels plans urbanístics hegemònics, analitzant conceptes com el flaneurisme o el situacionisme de Guy Debord, i posant èmfasi al conflicte inherent entre cultura creativa suburbana i espai públic a través d’exemples d’escenaris subversius a la ciutat de Londres.

L’autor conclou afirmant que, tot i que el paradigma de la ciutat creativa ja s’ha destruït, tal com s’ha vist en la primera part del llibre, encara domina les polítiques públiques i cal que s’hi oposi resistència col·lectiva mitjançant l’activitat genuïnament creativa dels ciutadans que hi viuen. En resum, es tracta d’un document útil per a qui estigui interessat en revisar el concepte de creativitat en l’activitat quotidiana i en els espais que ens envolten.

Cita bibliogràfica
 

Mould, O. (2017). Urban subversion and the creative. Routledge, Taylor & Francis Group

Centre d'Informació i Documentació (CIDOC [2])  Signatura: S 01628 [3]

_______________________________________________________________________