Els museus són de tots? Camins perquè ho esdevinguin.

Anabel Fernández Moreno | Trea [2]

La trajectòria del concepte de procomú ve de segles enrere, tot i que no és fins la primera dècada del segle XXI quan aquesta comença a usar-se sistemàticament per a referir-se als béns cognitius que es troben als museus. En el seu significat original, el procomú es refereix al patrimoni compartit per una comunitat. La unió del procomú i el museu s’associen a la idea de projecte col·laboratiu, que amb la incursió de les noves tecnologies apropa el coneixement a la ciutadania i li dona visibilitat.

El títol d’aquest llibre «¿De quiés es ese Rembrandt? Reflexiones en torno a la singularidad del procomún y los museos [3]» és una reinterpretació d’un text de finals de segle passat de Joseph L. Sax [4] («Playing Darts with a Rembrandt: public and private rigths  in cultural tresures», 1999). L’objectiu que persegueixen ambdós textos és el de limitar els drets de propietat dels béns culturals. La propietat va néixer ja durant l’imperi romà i la seva conceptualització ha estat font de conflicte des d’aleshores. L´ús compartit d’alguns elements és la clau de la seva supervivència; a més a més, a l’entorn dels museus està clar que les obres que allà s’hi troben són considerades patrimoni comú, encara que corren el risc de privatització a partir de la digitalització.

La idea generalitzada de que la societat avança en relació a la transmissió lliure de coneixement ha donat lloc a la creació de mecanismes i estratègies per a fomentar aquesta expansió de la informació. Eines que estan en aquesta línia son: les llicències creative commons, el copyleft o el programari lliure. Els museus es van sumant a aquesta direcció formant part del que Ariño [5] anomena els moviments Open, que a més de la digitalització dels materials, s’ha trobat amb nous reptes. “Les últimes tendències apunten a la planificació de pràctiques basades en comunitats que col·laboren a diferents nivells, arribant a la col·lectivitat a través d’experiències individuals”. L’ús d’aquestes eines d’enfortiment de la participació està ajudant a reelaborar el relat dels museus des de la perspectiva dels usuaris. Alhora contribueix a generar espais de cocreació mentre que dona valor afegit a l’experiència “que es converteix en col·lectiva mitjançant l’acció del compartir”.

De fet, les comunitats digitals, com Interacció [6], constitueixen un procomú. Es dediquen a la construcció col·lectiva de coneixement de forma lliure i mitjançant la participació dels usuaris. Per explorar els debats i accedir a lectures impulsades des d’Interacció en relació al concepte del procomú, podeu accedir mitjançant aquest enllaç [7].

Podeu consultar aquest llibre [3] al Centre d’Informació i Documentació [8].

Inicieu sessió [9] o registreu-vos [10] per enviar comentaris.