El Museu 3.0, hipertext en paper

Luís Bagué Quílez [2] | Fórcola [3]

Banksy, Abramovic, Hopper, Chagall, Picasso, Vermeer, Velázquez, però també Bolaño, Machado, Baudelaire o Plató. Són una petita mostra dels moltíssim referents que aplega aquest relat que ens passeja pel suposat Museu 3.0, un espai sense murs ni divisions, on s’estableix el diàleg entre poetes i artistes de tota la història, i molt especialment del darrer segle, més enllà de les fronteres disciplinars i temporals.

Luís Bagué Quílez [2] ens passeja a 'La Menina ante el espejo, visita al Museo 3.0 [4]', per aquests espais poètics i artístics, que beuen de grans noms de la Història de l’art, de la Crítica Literària i també de la Teoria Cinematogràfica més recent. Val a dir que les referències femenines, com succeeix en la majoria de relats històrics, són merament anecdòtiques, és per això que tot i el to del text, es troben a faltar alguns referents fora dels discursos més oficiosos.

El llibre es presentat com a recorregut per les sales d’aquest Museu 3.0, diàfan i simbòlic però que s’estructura com molts museus: des de l’audioguia com a introducció, a la col·lecció permanent, com a referències més sòlides i oficials. Hi trobem també una instal·lació temporal, amb la majoria dels referents cinematogràfics. La botiga del museu,  una genial descripció en clau d’humor d’una botiga de museu, que demostra com l’art ha passat a ser objectes de consum fins i tot ridiculitzat dins la nostra vida quotidiana. I finalment totes les referències les trobem a peu de llenç, on enumera totes les cites utilitzades als diferents apartats. La biblioteca del museu, amb totes les referències bibliogràfiques, i els noms propis, on enumera tots els personatges referenciats al llibre.

Irònic i de vegades irreverent, fa relacions en tots els sentits, d’antic a contemporani, de la  poesia a cinema, de la música als personatges històrics. Per posar un exemple quan estripa l’obra de ‘las Meninas’ al capítol ‘Una especulación autobiográfica. Vuelta (de tuerca) a las Meninas’, cita “I’ll be your mirror” de The Velvet Underground, ‘Par Roland Barthes’ de Roland Barthes, i retrata aspectes de la vida de la cort dels Àustries i del mateix Velázquez en un breu text de tres pàgines carregat d’enllaços.

Aquesta és la virtut de 'La Menina ante el espejo', sintetitzar temes alhora que aconesegueix ‘linkar’ diversos referents, a partir d’un tema, una imatge, un poema o una idea. I és que els museus actuals s’han quedat curts tal com es reflexa en aquest text, i podem trobar més propi de la modernitat líquida aquest Museu 3.0 que ens presenta Bagué com un relat d’hipertextos.

Podeu consultar aquest llibre [4] al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per a enviar comentaris