L’impacte gegant dels «petits» elefants blancs. El cas del PECCat 2010-2020

Santi Martínez i Illa [2] | Arxius de Ciències Socials [3]

La proliferació dels «elefants blancs», equipaments culturals desmesurats promoguts sense tenir en compte la viabilitat i el retorn social de les inversions, no és cosa de grans ciutats, només. A Catalunya, el model de ciutat creativa ha impulsat aquest tipus d’infraestructures en municipis mitjans i petits també, per als quals suposen un impacte molt negatiu.

El Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), aprovat el 2010 i formalment vigent però latent, ha demostrat fins ara que l’aplicació de criteris de planificació és necessària i pertinent, tot i que els seus efectes només es podran valorar a mitjà i llarg termini. Santi Martínez i Illa, des de la seva experiència personal de redacció d’aquest pla, signa aquesta i altres conclusions en l’article «Planificació cultural contra elefants blancs».

L’autor exposa com es va gestar el PECCat, un instrument d’ordenació territorial demandat des de feia anys per la manca de coherència de l’ecosistema d’equipaments catalans, desigual i fortament sectoritzat, en gran mesura, a causa d’un marc legislatiu lax que no facilitava vies per garantir el funcionament dels projectes, sovint pensats com a operacions urbanístiques. Durant aquest procés es va optar per un esquema general però flexible, que evités regulacions i lògiques d’estandardització abusives, i que impulsés l’ús eficient dels recursos públics a través d’un mínim de 395 actuacions.

Les actuacions previstes, això no obstant, no s’han dut a terme en la seva majoria, i en molts casos ni tan sols s’han iniciat. El motiu principal és la lenta recuperació inversora de les administracions públiques després dels efectes devastadors de la crisi; fet que no permet assignar dotacions econòmiques al pla i alhora impedeix contrastar la seva eficàcia. Mals temps ―i mal país― per a la planificació, es demana l’autor? I nosaltres afegim: i per a la creació de valor públic?

Aquest article forma part del monogràfic que la revista Arxius de Ciències Socials [4] de la Universitat de València va dedicar als equipaments culturals.

Martínez Illa, Santi. La pertinència de la planificació cultural com a mètode preventiu de la proliferació d'elefants blancs: el cas del PECCat 2010-20 [5]. A: «Arxius de Ciències Socials», 2015, nùm. 33 [4], p. 71-86

(Exemplar dedicat a: Polítiques culturals i elefants blancs: gènesi, conceptualització i conseqüències econòmiques, socials i culturals del paradigma de la ciutat creativa [6])

Inicieu sessió [7] o registreu-vos [8] per enviar comentaris