Revista Debats | Cultura i estat: autonomia creativa, lluita política i instrumentalització

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació [2]

La revista de cultura, poder i societat «Debats» ha publicat el seu darrer número, vol. 130/2, en el qual aborda la problemàtica relació entre la cultura i l’estat, que comença amb una excel·lent introducció de Joaquim Rius-Ulldemolins [3] que repassa les sinèrgies que s’han vingut donant entre els dos àmbits, i que compta amb aportacions de figures rellevants de l’àmbit de la recerca acadèmica que analitzen temes com la politització i instrumentalització de la cultura o el paper que exerceix com a agent de canvi social.

Aquest número reivindica un debat més profund a l’estat en matèria de polítiques culturals, fins ara molt desconnectat d’altres països de referència, com el Regne Unit o França, i de les noves tendències com «com l’agencialització de la política cultural, els límits de l’acció pública i les seues inèrcies, la crítica al seu elitisme de facto i al seu rol legitimador de l’especulació i la gentrificació o la politització de la cultura i les seues potencialitats i límits transformadors».

Destaquem alguns dels articles. Per obrir el debat, l’especialista en polítiques culturals Clive Gray [4], ens planteja la dificultat d’analitzar la política cultural, degut als diversos enfocaments vinculats a disciplines concretes, que tenen conseqüències en l’anàlisi de les polítiques i els futurs desenvolupaments analítics en aquesta àrea.

El reconegut sociòleg i politòleg Vincent Dubois [5] analitza la crisi del model francès, partint de les ambicions d’aquest model de referència i constatant les seves ambigüitats i limitacions, degudes, en part, al creixement d’un economicisme imperant i al control que exerceixen mitjans de comunicació i les empreses tecnològiques.

D’altra banda, el sociòleg Pierre-Michel Menger [6] analitza les relacions entre art, politització i acció pública, assenyalant a les divergències existent en l’acció cultural pública – «sense criteri, ni coherència» - i en la politizació de l’esfera artística.

El noruec Per Mangset revisa el model anglosaxó de política cultural de consells de les arts, basat en la separació entre poder polític i gestió de la cultura. Un model, però, que a l’hora d’adaptar-se a les tradicions culturals i polítiques de cada país, presenta disfuncionalitats i ambigüitats que l’allunyen de la seva autonomia.

Aquesta publicació inclou una entrevista a Antonio Ariño [7] sobre l’obra «La secesión de los ricos», que acaba de publicar junt amb Joan Romero, en la qual s’endinsa en la desigualtat creixent entre els «ultrarrics» contemporanis i el seu creixent allunyament de la resta de la societat. En l’entrevista destaca les característiques distintives dels superrics espanyols, fruit d’un capitalisme «d’amiguets» molt vinculat amb les regulacions estatals.

La revista Debats, publicada per la Institució Alfons el Magnànim [2] es pot consultar en línia en aquest enllaç [8] i, a partir d’ara, també a través d’una nova App en la qual s’aniran incorporant totes les publicacions des de 1982.

HTML Revista Debats [8]

PDF Revista Debats, volum 130, número 2. 2016  [9]

Inicieu sessió  [10]o registreu-vos  [11]per a enviar comentaris