Els municipis petits

Consideracions prèvies sobre el que és un municipi petit en l’àmbit cultural

Què és un municipi petit? Quin és el límit entre un municipi petit i un de mitjà? La resposta a aquestes preguntes, com a tantes altres en l’àmbit de les ciències socials, és: depèn. No existeix una definició universal de municipi petit, ni un consens internacional sobre la mida que ha de tenir un municipi per ser considerat petit. Aquesta categoria s’eixampla o s’estreny en funció de dues qüestions bàsiques: el context estatal en el qual ens situem i el tema que es vulgui estudiar.

És ben sabut pels coneixedors del món local que el nombre de municipis ―i, consegüentment, el de municipis petits― als països europeus s’ha reduït considerablement en el darrer mig segle, com a conseqüència de processos de fusió que molts països han portat a terme. Estats com el Regne Unit, Suècia i Dinamarca van reformar les seves estructures administratives locals ja als anys seixanta i setanta del segle XX, agregant els municipis més petits als mitjans o agrupant-los sota una nova nomenclatura. Als països del sud d’Europa, fortament influenciats pel model administratiu d’inspiració francesa, aquest procés no només no s’ha dut a terme, sinó que en alguns casos com Portugal i Itàlia el nombre de municipis s’ha incrementat.

En una Europa en què les administracions públiques anaven augmentant progressivament el seu catàleg de serveis per als ciutadans, l’elevada fragmentació generava certes ineficiències. Per adaptar-se a aquests nous reptes els estats europeus han optat per dos remeis ben diferents: al nord, agrupar els municipis, fent-los més grans, i per tant amb més recursos, i al sud, mantenir la seva riquesa municipal i fomentar la cooperació entre administracions ―en alguns casos amb fortes administracions de segon nivell― i entre municipis.

A Catalunya, com a la resta de l’Estat, es reprodueix l’esquema francès de gran fragmentació municipal. Per posar en context: Espanya té 8.108 municipis, i un 85,6% d’aquests té menys de 5.000 habitants. La majoria d’aquests municipis, excepte els que se situen en zones periurbanes, es troben en àrees rurals, estan fortament envellits i en vies de despoblació.

Així doncs, què és un petit municipi a Catalunya? La normativa de règim local proposa diferents llindars per determinar-ho, en funció del tema que es tracti. Pel que fa al règim electoral i al funcionament, un municipi és petit si té una població menor de 250 habitants, mentre que si ens fixem en els serveis mínims que ha d’oferir un consistori, el llindar se situa en els 5.000[1] habitants.

El que ens queda clar, doncs, és que no existeix una definició universal, i ni tan sols nacional o regional del que és un municipi petit. Cal construir-la en funció del que es vulgui estudiar. En el nostre cas, en el qual volem parar atenció a les polítiques culturals i a la situació cultural dels municipis petits, prendrem la xifra dels 5.000 habitants, a partir de la qual tots els municipis tenen l’obligació de disposar de l’equipament cultural bàsic, la biblioteca pública, per determinar quan un municipi és petit.

Val a dir que, ja sigui per l’existència d’una biblioteca pública prèvia a la modernització del sistema bibliotecari públic, o gràcies a l’aprovació, el 2003, del Mapa de Lectura Pública de Catalunya ―que preveia la construcció de biblioteques filials als municipis d’entre 3.001 i 5.000 habitants―, molts municipis catalans (18 a la demarcació de Barcelona) de menys de 5.000 habitants disposen d’una biblioteca pública.

Els micromunicipis

Agrupar els municipis de menys de 5.000 habitants sota l’etiqueta de petits municipis és útil per estudiar el que passa en l’àmbit cultural, però en l’àmbit de la geografia s’utilitza un llindar poblacional encara menor, el dels 500 habitants, per estudiar els municipis més petits, que sovint són els més oblidats per les administracions públiques i els mitjans de comunicació.

La realitat d’aquests municipis, situats a la rereguarda de les àrees urbanes i que pateixen nombrosos problemes de finançament i accés als serveis bàsics, dista molt de la imatge idíl·lica i bucòlica que es projecta des de les ciutats. Per defensar els interessos d’aquests municipis va néixer, l’any 2008, l’Associació de Micropobles de Catalunya [2], amb l’objectiu d’actuar com a lobby amb les altres administracions i els mitjans de comunicació. A l’estiu de 2016 l’Associació ja acull més del 36% dels micromunicipis catalans.

Com són els municipis catalans? I els barcelonins?

Ja hem avançat anteriorment que, a Catalunya com a Espanya, el mapa municipal està molt fragmentat i conté un elevat nombre de  petits municipis. Tot i que entre 2001 i 2011 les xifres han variat una mica, les dinàmiques continuen sent les mateixes. La taula següent ens mostra que a Catalunya el 77, 7% dels municipis té menys de 5.000 habitants, però és que gairebé 2/3 parts en tenen menys de 2.000, i una mica més d’un terç en té menys de 500.

Tot i que la majoria de municipis catalans són petits, gairebé el 90% de la població es concentra a les ciutats de més de 10.000 habitants. L’any 2011, només un 1,1% dels catalans residia en un micropoble, i un 10,5 en un municipi de menys de 5.000 habitants. La taula següent mostra com només les ciutats de 5.000 a 50.000 habitants van augmentar el seu pes relatiu respecte a la població total de Catalunya.

Si ens fixem en la província de Barcelona, veurem que tot i que aquesta acull un gran nombre de poblacions urbanes i periurbanes, el percentatge de municipis petits i micropobles que acull és similar al de tot Catalunya. Gairebé el 60% (el 58, 2%) dels 311 municipis de la demarcació barcelonina tenen menys de 5.000 habitants, i 65 (un 21%) són micropobles.

En termes de població, a la província de Barcelona sí que s’observa una concentració a les àrees urbanes i els seus voltants, ja que només un 4,65% dels seus habitants viuen en petits municipis, i un 0,27% ho fa en micropobles.

Les taules següents ens mostren que els municipis petits, i especialment els micropobles, estan relativament més envellits i tenen un menor percentatge de joves que els mitjans i els grans, i que els 19 municipis de més de 50.000 habitants, en els quals es concentra la majoria de la població, mostren un comportament diferent.

[1] Però les possibilitats no s’acaben aquí: diverses normatives sectorials posen els llindars en unes altres cotes: el PUOSC o un programa de suport de la Diputació de Barcelona als petits municipis [3] els situa en els 1.000 habitants, i el programa Viure al Poble [4] del Departament de Governació els situa en els 3.000 habitants.

Inicieu sessió  [5]o registreu-vos  [6]per a enviar comentaris