Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

La manca d’una política cultural ben definida al país, en part ocasionada pel solapament de competències en tots els àmbits de l’Administració, provoca certa ineficiència, així com la poca  planificació i avaluació de molts dels projectes que es duen a terme. Alhora, la dependència de l’Administració en el seu paper generador d’acció pot ser un fre per a les entitats i el teixit associatiu, que són el gran potencial dels municipis i sovint queden en un segon pla.

I és que es comparteix l’opinió que una administració intervencionista sovint genera problemes en la gestió en els petits municipis i, a més, els objectius polítics dels regidors poden interferir en la tasca dels tècnics de cultura dels ajuntaments i afavorir projectes d’impacte puntual, amb poca projecció a llarg termini: «Cal sembrar la llavor»; «Els terminis de retorn no han de ser curts»; «La qüestió de la confiança (entre regidors) és essencial per aconseguir tant el bé local com el bé comú, i frenar les rivalitats», es defensava a les taules de treball. Els Plans d’Acció Cultural (PAC) esdevenen unes eines necessàries per mantenir la línia de treball en el temps.

Els nous temps demanen, especialment en l’entorn rural, una col·laboració intermunicipal i una visió adaptada de la realitat dels municipis que permeti compartir recursos per millorar la viabilitat dels projectes; la mancomunació de recursos ha de formar part de les línies estratègiques i de la planificació en cultura, i els tècnics de cultura n’han de ser els catalitzadors. El marc legal actual, però, compta amb certes limitacions per fer-ho possible. Per això es demana una reforma de la llei local que contempli la cultura con a eix vertebrador i una llei cultural que posi de manifest la realitat dels municipis i que no limiti la gestió de projectes comuns.

Per als petits municipis, «estar als marges té molts inconvenients (en matèria de finançament, per exemple), però també grandiosos beneficis, ja que permet arribar més profundament a la gent». Des d’aquesta perspectiva, acostar la cultura a les persones, amb una mirada transversal que integri les polítiques culturals amb les d’altres sectors ―amb les de gènere, medi ambient, assumptes socials o salut―, va esdevenir un aspecte clau en els grups de treball, així com començar a analitzar l’impacte dels projectes culturals més enllà de resultats quantitatius. «Els projectes culturals d’èxit són aquells que tenen ànima».

En la realitat quotidiana dels petits municipis, i dels micropobles especialment, qualsevol espai pot ser un espai cultural. I cal compartir aquests espais, els béns patrimonials i altres recursos, però també la informació. La comunicació i la connectivitat és essencial per desenvolupar i posar en valor una xarxa territorial i una identitat comuna, més enllà dels localismes. Les TIC s’estan convertint un element transversal essencial en la mancomunació de recursos per a l’impuls de les accions culturals i el desenvolupament de les dinàmiques socioeconòmiques locals, i l’Administració pot facilitar les eines necessàries per aprofitar el coneixement i l’experiència de cada poble.

Inicieu sessió  [2]o registreu-vos  [3]per a enviar comentaris