Festival d'Art Digital i Electrònica de la Cellera de Ter

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

Inconscientment vinculem les arts digitals i electròniques als entorns urbans i industrials (o postindustrials), bàsicament perquè és on van sorgir les primeres manifestacions d’aquestes, i perquè relacionem la tecnologia amb les ciutats. Però una societat com la nostra, que ha entrat de ple en la globalització, i en la qual la mobilitat geogràfica és tan fàcil, les arts digitals i electròniques i els processos de reflexió crítica que les acompanyen s’estan deslocalitzant i el FADE forma part d’algunes experiències que ho demostren. Altres exemples d’això (tot i que diametralment oposades, pel que fa a objectius i base ideològica) són el Festival Rural de Música Alternativa i Electrònica [2] (Festival’Era) i la cooperativa ecoindustrial postcapitalista Calafou [3].

El FADE va celebrar la seva primera edició l’any 2009, quan Anna Rocasalva i Marc Auladell, dos dels seus impulsors, van presentar un projecte al llavors regidor de Cultura. El motor del projecte va ser el desig de posar en contacte professionals, artistes, investigadors i formadors del món de les arts visuals i l’electrònica amb un públic poc acostumat a aquest tipus de manifestacions artístiques.

L’Anna i el Marc reconeixen que inicialment tenien algun dubte pel que fa a la reacció que tindria la població local, i després de nou edicions tenen molt clar que un dels factors que ha garantit la continuïtat del projecte ha estat saber trobar la complicitat amb els veïns; des del mossèn i les germanes a la llar de jubilats, el casal d’estiu, els nens i nenes de l’escola, i la resta. La col·laboració activa dels veïns en la creació de propostes presentades (mapatge, interactivitat, disseny 3D, drons, Raspberry Pi, música binaural, etc.) ha permès que se sentin involucrats en el projecte, i això ha fet que un dels públics habitual al festival siguin persones de més de 60 anys. Els dubtes i les reticències inicials dels seus impulsors han anat desapareixent amb el pas del temps, i el festival és, avui dia, una activitat consolidada: programa unes 40 activitats en els quatre dies que dura, i té una assistència d’unes 2.000 persones.

Un festival com aquest es podria limitar a meravellar els veïns de la Cellera de Ter amb nous aparells tecnològics i fer tallers de robòtica per a infants, però el FADE és quelcom més. A banda de la seva funció festiva, el FADE té una clara dimensió educativa i un posicionament ideològic crític. El manifest del seu web ho deixa clar:

«En unes circumstàncies socials com les actuals i amb un país torpedinat a la seva línia de flotació en molts aspectes, el fet de destinar diners públics a organitzar un festival d’art digital i electrònica pot semblar ridícul i fins i tot arribar a molestar.

Tot i això, després de set edicions i la participació de centenars d’artistes, investigadors i formadors, des del FADE continuem reivindicant la importància que suposa el fet de posar en contacte aquests professionals amb el públic en general.

El món es globalitza i canvia molt de pressa: apareixen noves corrents estètiques i la tecnologia avança a passos de gegant, però al mateix temps també sorgeixen noves elits i noves eines de control social que hem de conèixer i, si es dóna el cas, poder combatre.

El FADE és una festa, però també, gràcies a les persones que accepten la invitació a participar-hi, un acte de resistència i una eina de canvi destinada a plantar cara a unes polítiques educatives, socials i culturals pensades amb els peus.»

El FADE, com la majoria dels festivals que hem trobat al territori, no podria sobreviure sense el suport dels poders públics. Compta amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de la Cellera de Ter des de la primera edició i la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva també li donen suport. El 2015, el festival va obtenir el suport econòmic de Movistar Artsy [4] després de ser seleccionat com un dels festivals catalans més singulars a través de Cultsurfing [5], el programa impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona per crear connexions entre projectes culturals dels Països Catalans. Tot i comptar amb un pressupost immensament menor al de la gran majoria de festivals del país, el FADE ha procurat mantenir sempre uns elevats nivells de qualitat que l’han convertit, de mica en mica i gràcies sobretot a la implicació dels artistes, enginyers i científics que hi participen, en un petit referent a l’hora de mostrar les noves propostes creatives sorgides al territori i, dins el context d’abandonament institucional que viuen la cultura i la investigació, en un veritable acte de resistència i reivindicació.

L’Anna, el Marc i quatre persones més formen l’Associació Cultural Elèctric, l’organitzadora del FADE. Entre els organitzadors hi podem trobar professionals del sector de les arts visuals, membres actius d’associacions com Telenoika [6] i Luthiers Drapaires i membres de Playmodes Studio [7], un dels estudis relacionats amb les arts digitals més importants del país, i professionals de la comunicació i el disseny gràfic.

Paral·lelament al festival, l’Associació Cultural Elèctric va començar, el passat 2015, el projecte FADE_LAB [8], un espai de formació multidisciplinària creat per compartir el lliure coneixement i intercanviar idees i experiències, amb l’objectiu de crear nous projectes cooperatius que promoguin i vinculin els aspectes més lúdics de la música i l’art digital amb tot allò que fa referència a la ciència i la tecnologia aplicades a la creació artística i la construcció social. Programa uns sis tallers cada trimestre entre els mesos de setembre i maig.

Inicieu sessió  [9]o registreu-vos  [10]per a enviar comentaris