L’ecologia de la cultura

John Holden [2]|  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project [3]

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur. Segons Holden, la cultura no és un mecanisme ni un model lineal sinó un organisme viu i dinàmic. Així mateix, metàfores ecològiques com la regeneració, la simbiosis, la fragilitat, els bucles de retroalimentació positiva i negativa o la dependència mútua, proporcionen una gran riquesa a l’hora d’analitzar el sector cultural i facilita el desenvolupament de noves taxonomies, noves visualitzacions i noves vies de pensament sobre com opera la cultura.

L'autor – exdirector del prestigiós think-tank britànic Demos [4] i expert en temes relacionats amb el valor de la cultura i les relacions entre cultura i política i cultura i societat – es basa en dades i literatura prèvia sobre el tema i realitza entrevistes a trenta-vuit professionals i experts de tots els sectors i àmbits de la cultura. Holden proposa tres noves maneres d’abordar l’estudi de la cultura des d’un enfocament ecològic. La primera és pensar la cultura com a cicle creatiu: els nous esdeveniments i productes culturals beuen del passat però creen alguna cosa nova, s’estableixen i tornen a generar noves formes culturals. La segona, consisteix a rastrejar pàgines web i xarxes de connexió a escala local o artística per comprovar el grau de productivitat i fortalesa de l’ecosistema cultural. El tercer model argumenta que a qualsevol ecosistema cultural hi ha quatre papers essencials que s’han d’assumir i són: el guardians, que vigilen la cultura del passat; les plataformes, que proporcionen llocs i espais per a la cultura del present; els connectors, que fan possible que les coses succeeixin i uneixen les diferents parts del sistema, i els nòmades, que són els artistes i públics. Cada rol pot ser representat per persones físiques o per organitzacions públiques o finançades, privades o amateurs. Així, per exemple, els museus o grups de voluntaris de museus actuen principalment com a guardians; les agències culturals locals o les productores audiovisuals com a connectors, tot i que moltes organitzacions o persones poden assumir més d’un paper a la vegada.

PDF The Ecology of culture [5]

També podeu trobar al nostre Centre altres publicacions de John Holden [2].

Inicia sessió [6] o registra’t [7] per enviar comentaris