L’adaptabilitat de l’ocupació en els sectors culturals i creatius durant la crisi

Giulio Stumpo, Robert Manchin [2] | Direcció General d’Educació i Cultura [3] (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture [4] (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat [5], l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Els autors de l’estudi es plantegen fins a quin punt influeix que hi treballin més dones que homes i més autònoms i petites i mitjanes empreses que en d’altres sectors. També assenyalen que cal tenir molt en compte la dificultat d’establir comparatives entre països grans i petits donat que la població total d’alguns països és menor que la de moltes grans ciutats i regions. I recomanen, sobretot en els països grans, realitzar les anàlisis a escales territorials subestatals. Segons es desprèn dels resultats, les polítiques públiques orientades a fomentar les ICC, semblen tenir un major impacte a escala subestatal. També s’evidencia que, malgrat les retallades pressupostàries, cal desenvolupar polítiques públiques amb l’objectiu d’incentivar la participació i el consum cultural de béns i serveis culturals per tal d’impulsar les ICC a través dels ingressos directes dels mercats. Les regulacions dels mercats de treball també poden tenir un fort impacte en el desenvolupament d’aquests sectors.

L’estudi apunta que cal orientar els esforços cap a:

• Identificar clústers creatius on dur a terme investigacions específiques per proporcionar als responsables polítics una dimensió més detallada del fenomen. Recomanen desenvolupar investigacions en ciutats mitjanes o en districtes específics de grans ciutats.

• Incloure en l’anàlisi de les ICC indicadors socials que proporcionin una millor aproximació al context creatiu.

• En els propers anys cal recollir dades sobre el desenvolupament d’aquest sector a diferents escales territorials per tal de poder identificar tendències.

• Oferir en obert dades, estadístiques i recerques als professionals, empreses i agents que vulguin operar en el sector.

• Establir mecanismes de transparència en el finançament públic de les ICC, tant a escala estatal com local. No només pel que fa als resultats finals sinó també en tot el procés global de definició de polítiques i concessió de fons. L’objectiu és augmentar la confiança entre professionals de la cultura i la societat civil i incidir en el bon desenvolupament del sector.

• En la recollida de dades cal millorar els paràmetres i categories dels professionals i sectors creatius.

• Aprofundir en l’anàlisi de les relacions entre les ICC i altres sectors econòmics i de l’impacte de les polítiques culturals en l’economia.

PDF The resilience of employment in the Culture and Creative Sectors (CCSs) during the crisis [6]

Inicia sessió [7] o registra’t [8] per enviar comentaris